Brossa, 7 : [els pintors predilectes i Antoni Tàpies]

Brossa, Joan; Permanyer, Lluís

—[1992]

Enregistrament sonor en casset. -- Títol al contenidor: "Brossa, 7 : [1], Tàpies ; [2], Tàpies". -- Entrevista de Lluís Permanyer a Joan Brossa per al llibre publicat sota el títol "Brossa x Brossa: records" (Barcelona: La Campana, 1999). -- Joan Brossa parla de Joan Miró a l'època de Dau al Set (la primera visita del grup al taller de Miró, l'enuig de Miró amb Dau al Set perquè la seva obra va quedar exclosa d'un número de la revista dedicat als cinquanta anys d'avantguarda a la pintura catalana (des. 1950), segons Brossa per culpa de la mala voluntat de Joan Josep Tharrats), valora els moviments d'avantguarda (el dadaisme, el surrealisme i el futurisme) i remarca els seus pintors i quadres preferits als anys de Dau al Set, que Brossa havia descobert a la immediata postguerra en bona part gràcies al número de "D'ací d'allà" (des. 1934, núm. 179, vol. XXII) dedicat a l'art del segle XX (en primer lloc Joan Miró, i la seva obra predilecta de Brossa "Homme, femme et enfant" (1931), evocada en diversos poemes de Brossa en el cap d'ocell d'aquesta pintura; la primera etapa de Salvador Dalí, per exemple els quadres de les platges de Cadaqués, i en destaca la pintura "El desnonament del moble aliment" (1934) o d'altra banda la pel·lícula "Un chien andalou" (1929) de Luis Buñuel i Salvador Dalí; Paul Klee en la línia de Miró, i en destaca una pintura que va veure en un número de "L'amic de les arts" (any II, núm. 17, 31 ag. 1927), reproduïda sota el títol "La columna celeste", que Brossa va evocar en un poema amb el mateix títol; i els pintors Giorgio de Chirico i Pablo Picasso); i d'aquells anys recorda la vegada que va conèixer Eugeni d'Ors un cop que Brossa el va anar a veure sol a l'Hotel Regina, o la vegada que junt amb Tharrats va anar a veure Salvador Dalí a l'Hotel Ritz. D'altra banda Brossa parla de la seva relació amb Antoni Tàpies al llarg dels anys (les afinitats estètiques i la gran amistat de tots dos, continguda i cordial des del moment que es van conèixer; el diàleg i l'intercanvi artístic als anys de Dau al Set entre Brossa, Tàpies, Joan Ponç i Modest Cuixart, i les tensions i recels de Ponç i Cuixart envers Tàpies; el retrat que Tàpies va fer a Brossa el 1950 (refet el 1970); la protesta de Tàpies que denunciava la inclusió d'obra seva en una exposició organitzada pel franquisme a l'estranger a través de la Dirección General de Relaciones Culturales, i que Brossa va evocar en un poema, probablement al poema "Nocturn" de l'obra "El cigne i l'oc" (1964); les primeres col·laboracions de Brossa i Tàpies en la creació de llibres d'artista, i.e. "El pa a la barca" (1963), "Novel·la" (1965) o "Frègoli" (1969), o la referència d'un cartell de Tàpies editat per la Galerie Maeght (1973) que inclou un poema visual de Brossa; les possibles influències de Brossa en l'art de Tàpies (en determinades obres que Tàpies va produir, unicolors i llises, sense volum ni signes, potser recollint un suggeriment de Brossa; l'ús de cartes de joc, tal com Tàpies va reconèixer en privat a Brossa; o l'ús del confeti, amb el precedent d'una litografia de Tàpies per al llibre "Frègoli" (1969), d'un copa amb confeti, que Brossa li va suggerir a partir d'un joc de mans que venia Carles Bucheli a la botiga El Rei de la Màgia), i el distanciament posterior entre Brossa i Tàpies o el desdeny de Tàpies per Dau al Set en la història de l'art). -- A propòsit dels primers llibres d'artista creats entre Joan Brossa i Antoni Tàpies, Brossa destaca d'altres llibres seus creats amb d'altres artistes, i.e. "Parafaragaramus" (1948) amb Joan Ponç en la línia creativa d'un dels números de "Dau al Set" (gen.-febr. 1949); "Cop de poma", per iniciativa de Joan Miró i amb Josep Maria Mestres Quadreny, Antoni Tàpies i Moisès Villèlia; o "Cartipàs" i "La cabaleta" amb Moisès Villèlia.