Brossa, 11 : [les relacions amoroses, la producció dels poemes objecte i la publicació de poemes visuals, i la predilecció per Leopoldo Fregoli i Richard Wagner]

Brossa, Joan; Permanyer, Lluís

—[1992]

Enregistrament sonor en casset. -- Títol al contenidor: "Brossa 11 : Pepa, amors". -- Entrevista de Lluís Permanyer a Joan Brossa per al llibre publicat sota el títol "Brossa x Brossa: records" (Barcelona: La Campana, 1999). -- Joan Brossa parla de la seva posició com a poeta (la seva dedicació exclusiva a l'ofici d'escriure i la centralitat de l'obra en la vida de Brossa, l'essencialitat com a mesura del seu progrés com a poeta i la llibertat creativa de no condicionar-se a la recepció del públic, la seva disposició a no deturar-se i a saber deixar una via d'expressió poètica ben assolida per a explorar-ne de noves, o la concepció de l'obra com un procés vàlid que es desplega amb vigor però que hauria de concloure en la vellesa, tot acceptant la certa incapacitació d'aquesta etapa final de la vida). En relació amb l'obra artística Brossa denuncia l'especulació del mercat de l'art, i l'efecte negatiu amanerat que es produeix en l'obra dels artistes que es presten a la demanda dels marxants i del públic. De fet Brossa declara que mai no ha tingut cap noció sobre el valor del diner, i confia qualsevol gestió econòmica a la seva parella Pepa Llopis. Sobre Pepa Llopis, Brossa explica que també li passa a màquina els seus textos (abans d'ella, a principis dels anys quaranta Genoveva Álvarez havia estat la primera a mecanografiar-li els manuscrits a canvi d'una paga de Joan Prats Vallès, i després va prendre'n el relleu força més temps la novel·lista Cèlia Suñol, igualment remunerada per Prats Vallès). A propòsit del seu amor per Pepa Llopis, Brossa es refereix a d'altres relacions amoroses de la seva vida, l'una a cavall dels anys cinquanta i seixanta amb la neerlandesa Madelon Belle, i una altra relació anterior i més curta amb l'actriu Julieta Serrano a la meitat dels cinquanta, marcada per un enamorament intens de Brossa; sota l'influx d'aquesta exaltació amorosa per Julieta Serrano, Brossa va escriure els llibres de poemes "Cant" (1954) i "Festa" (1955). D'altra banda, Brossa enumera les persones que han contribuït a materialitzar en diferents moments els poemes objecte que tenia concebuts (els primers els havia realitzat ell mateix als anys cinquanta i seixanta amb objectes quotidians que tenia a l'abast; després hi va ajudar Lluís Maria Riera junt amb altres amics que van finançar la realització d'alguns poemes objecte a principis dels anys vuitanta, i de fet la idea de presentar els objectes de Brossa en vitrines va ser de Riera; tot seguit encara als anys vuitanta, Brossa va poder veure realitzats alguns poemes de més volum gràcies a Carles Taché, qui cercava els objectes que requeria cada poema amb el vistiplau de Brossa; i finalment a partir de finals dels vuitanta Manel Viñas, a qui Brossa havia conegut anys enrere a través del doctor Joan Obiols, va prendre el relleu de cercar-li els objectes necessaris, per exemple acompanyant Brossa al Mercat dels Encants). Quant a l'obra visual, Brossa remarca la primera edició serigràfica en gran format d'alguns dels seus poemes l'any 1971 gràcies a Montse Ester (per ser la primera experiència, durant les proves es va haver d'ajustar la qualitat del paper i les proporcions d'alguns efectes visuals), així com les edicions posteriors del Taller Vallirana. D'altra banda Brossa destaca Leopoldo Fregoli i Richard Wagner entre les figures que més li han interessat; mentre que en el cas de Fregoli ha hagut de fer recerca del seu art i li ha plagut de crear fregolismes i monòlegs de transformació, Brossa indica que la música de Wagner (i la de Johannes Brahms) l'ha ajudat molt a seguir endavant en moments de cansament i negativitat (Brossa aparella el geni artístic de Wagner amb el de Pablo Picasso en la pintura; considera Wagner un poeta músic, impregnat de filosofia de la mà d'Arthur Schopenhauer i l'orientalisme; i valora la tetralogia de "Der Ring des Nibelungen" com un model per a la novel·la, tal com creu que James Joyce el va aplicar amb el sentit musical de la seva obra "Ulysses"). En fi, Brossa matisa el valor que ha tingut en la seva obra poètica l'afició per la màgia.