[Precisions biogràfiques de Joan Brossa sobre la seva infantesa i la seva joventut o la psicoanàlisi]

Brossa, Joan; Permanyer, Lluís

—[1992]

Enregistrament sonor en casset. -- Títol al contenidor: "Correccions Brossa, dels 3 primers". -- Entrevista de Lluís Permanyer a Joan Brossa per al llibre publicat sota el títol "Brossa x Brossa: records" (Barcelona: La Campana, 1999). -- Joan Brossa explica diversos records de la seva infància i de la seva joventut (els Reis Mags i la carta dels reis, que Brossa de petit anava a tirar a la Llibreria Subirana acompanyat del seu pare; els focs d'artifici a la revetlla de sant Joan i les bombes de paper que enlairava amb el pare l'endemà des del terrat, elements sempre vinculats en Brossa amb l'alegria, com ara també el confeti; l'atracció intensa que sempre li va suscitar l'efecte visual que produeix l'eix on s'uneixen els raigs d'una roda en moviment, a propòsit d'una carreta amb què Brossa jugava de petit en una torreta que tenia la família al carrer de Tavern; el cosí del seu pare, Anton Brossa, vidrier d'ofici força destacat, i el seu caràcter peculiar, o la relació de Brossa amb els dos fills d'aquest cosí del pare, particularment amb Mario Brossa amb qui compartia l'afició per la màgia i els jocs de mans; l'amic de l'escola Pere Dale, que després va anar veient junt amb el seu cosí Mario Brossa; l'admiració per Busby Berkeley des que el va descobrir a la pel·lícula "Footlight parade" (1933), que va anar a veure al Cine Tívoli amb el cosí Mario; d'altra banda la temptativa de Brossa per aprendre l'ofici de gravador del pare, d'acord amb la voluntat de la família, però sense passar de ser-ne un aprenent, malgrat que valora l'avinentesa que va tenir llavors d'aprendre dibuix en una escola d'arts i oficis amb un mestre pintor d'imatges amic del pare anomenat Farriols, o de seguir unes classes de català setmanals amb el professor Eduard Artells). D'altra banda Brossa es refereix a la seva afició d'analitzar els propis somnis segons la psicoanàlisi, des que va començar estudiar Sigmund Freud i el seu mètode d'exploració psicològica a principis dels anys quaranta, com una via per a comprendre millor el seu interior al marge de l'interès artístic; i remarca el plaer que li produeix la contemplació del paisatge de muntanya (les manifestacions de la natura, particularment el fenomen de la tempesta, o l'efecte màgic de sorpresa que ofereix aquest paisatge en la descoberta dels rius enmig d'un bosc, els animals o la piuladissa dels ocells), tot destacant el Montseny per la seva diversitat; o en aquesta relació, la seva preferència de viatjar en tren per la varietat de paisatges que ofereix aquest mitjà de transport, contra la monotonia de viatjar en cotxe per carretera.