Encuesta a 24 galerías de arte de Madrid

Grup de Treball

—1974

Aquest treball, que va quedar inèdit fins a l’exposició que el Museu d’Art Contemporani va dedicar al Grup de Treball l’any 1999, consisteix en una enquesta realitzada a 24 galeries d’art de Madrid. Tot i que va ser signat pel Grup de Treball, van ser Francesc Abad i Dorothée Selz qui van realitzar personalment les enquestes. Rottenburg, Novart, Kreisler, Aele, De Luis, Biosca, Vandrés, Kahnweiler, Skira, Redor i Lienzo van ser algunes de les galeries que van rebre el qüestionari. L’obra inclou un plànol de Madrid on s’ha marcat la ubicació de les 24 galeries entrevistades amb uns adhesius vermells. La seva situació geogràfica, concentrada en un parell de barris de classe benestant prop del centre de la ciutat, ja denota quin és el lloc del mercat de l’art en l’espectre social. L’obra es va realitzar amb ocasió de la participació del Grup de Treball en la trobada Nuevos Comportamientos Artísticos, celebrada a l’Institut Alemany de Cultura Madrid el març de 1974. Es tractava d’un cicle de conferències, accions, col·loquis i documentació organitzat per l’Institut Alemany de Madrid i de Barcelona i pels instituts Britànic i Italià de Barcelona. El Grup de Treball va participar-hi activament amb diferents accions, declaracions i intervencions, com l’enquesta a les galeries. Entre les 12 preguntes que rebia la galeria, s’hi llegia: “¿Está de acuerdo en que la galería establece y mantiene la plusvalía de la obra de arte?, ¿Admitiría la práctica artística desligada de un valor de cambio?, ¿En un contexto como el nuestro, cree posible un arte sin galerías (plusvalía) y sin coleccionistas (especulación)?” o “¿Ante una transformación real, cree que tendría sentido la galería?”. El sentit i el to de les preguntes deixen clara la intenció del projecte: posar èmfasi en el vincle entre art i mercat o entre art i capital. La proposta pretén evidenciar la funció eminentment mercantilista de les galeries d’art, subratllant la seva manca de criteri artístic i qüestionant els seus mecanismes de promoció. L’obra correspon a un segon moment del Grup de Treball. Si durant l’any 1973, el grup s’havia consolidat, el 1974 va ser un moment de radicalització i d’obertura del grup a una plataforma de debat més àmplia. Si un dels focus d’interès del grup era la situació política i la repressió social del franquisme, també ho era el debat crític entorn dels circuïts de distribució de l’art i els seus mecanismes no sempre evidents. “Básicamente, el ideario del Grup de Treball consistía en la denuncia de la concepción romántica e idealista del arte, la denuncia del elitismo de sus circuitos de difusión […], la denuncia de la mercantilización del arte y la demanda de una lectura crítica por parte del espectador.” (Victoria Combalía: “Francesc Torres: biografía, biología, historia”, Francesc Torres. La cabeza del dragón. Madrid: MNCARS, 1991, p. 20 [cat. exp]