Anarxiu Sida [Reportatge fotogràfic exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

—15/11/2018-18/04/2019

Amb el nom d’Anarxiu sida, el col·lectiu Equipo re ha desenvolupat un treball d’investigació i producció sobre la dimensió cultural i social de la continuada crisi del VIH/sida a l’Estat espanyol i a Xile, conjuntament amb casos d’estudi d’altres contextos d’Amèrica Llatina. Aquesta exposició dona continuïtat al projecte, atenent al context local ‒la ciutat de Barcelona‒ com a eix espacial i als anys noranta com a eix temporal. L’atenció cap als anys noranta respon al convenciment que, propera i llunyana alhora, és la dècada que ens ajuda a entendre el present. En aquest marc, l’any 1996 funciona com a data frontissa, definida per l’aparició dels antiretrovirals, que produeixen un gir en l’anomenada pandèmia de la sida: el VIH/sida deixa de ser una qüestió de vida o mort, cosa que constitueix un punt d’inflexió per als espais de lluita. Aquest marc abordat des de l’Anarxiu sida es desplegarà a la mostra a partir d’un doble gest. D’una banda, el traçat de dues línies argumentals: una, les maneres de fer l’espai públic i en l’espai públic; l’altra, la farmacologització de la vida. De l’encreuament de totes dues, en sorgeixen tres casos d’estudi: l’acció del col·lectiu d’activisme cultural Act Up-Barcelona, la realització del mural de l’artista Keith Haring Tots junts podem parar la sida i la trobada de l’heroïna amb la sida. El primer cas, Act Up Barcelona, explicarà la història del grup a partir de documents públics i inèdits i la interlocució de diversos integrants, evitant la reducció simplista entre nord i sud, global i local, propi i aliè. En arribar al 30 aniversari del mural de Keith Haring, aquest cas revisa els encreuaments que es produeixen entre polítiques de transformació urbana, polítiques culturals i polítiques de la nit, en relació amb la crisi de la sida. I el tercer cas examina el moment d’entrada del VIH, que troba a Barcelona una via de propagació mortal: el consum d’heroïna. Això dona pas a un complex i difús entramat d’estigmatització, desatenció, control, invisibilització i mort. L’exposició s’acompanyarà d’un grup d’estudi que centrarà el seu enfocament en les línies argumentals del projecte: la farmacologització de la vida i el debat sobre l’anomenada esfera pública, en relació amb el moment present. A més, s’organitzarà un programa d’activacions paral·leles en diferents formats entorn de documents, materials bibliogràfics i audiovisuals. Mentre que, durant les primeres dues dècades de la crisi del VIH/sida, les prioritats eren la prevenció i la supervivència, aquest projecte assumeix que, avui dia, la realitat de viure amb VIH és diferent segons per a qui i segons on. A Barcelona, viure amb VIH el 2018 no implica necessàriament transmissió, tractament o mort. En altres contextos, però, la realitat és ben diferent. Com a mostra, un botó: el 2018, Xile ha declarat el VIH «una emergència nacional», a causa del rebrot de transmissions sumat a la falta d’accés a teràpies actualitzades. De la mateixa manera que la crisi del VIH continua, les respostes han de continuar. Comissariat: Equipo re (Aimar Arriola, Nancy Garín i Linda Valdés). Llista d’agents i documentació: Act Up-Barcelona; Xoán Anleo; Arxiu Centre d’Art Santa Mònica; CASM; Arxiu Sida Studi; Águeda Bañón; Miguel Benlloch; CEPSS_ Centro de Educación y Prevención en Salud Social y Sida; EZLN Ejército Zapatista de Liberación Nacional, Chiapas Mèxic; FAGC, Front d'Alliberament Gai de Catalunya; General Idea; Félix González-Torres; Gran Fury; Juan Guzmán i Daniel Palma; Keith Haring; Lulu Martorell i Roger la Puente amb la col·laboració de César Melero; Pepe Miralles; MUMS Movimiento de Disidencia Sexual, Xile; José Osorio; Miguel Parra Urrutia; Ferran Pujol; Silvia T. Colmenero; The Carrying Society/Prospecciones Urbanas S.A VISUAL AIDS; entre d’altres. Amb el suport de: L'internationale