L'ull escolta. Eugeni Bonet: Pantalles, projeccions, escrits [Enregistrament audiovisual exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Bonet, Eugeni

—16/05/2014-31/08/2014

L’ull escolta. Eugeni Bonet: pantalles, projeccions, escrits és una proposta que explora els treballs d’Eugeni Bonet des de la meitat dels anys setanta fins a l’actualitat, tot reflectint les transferències entre la reflexió i la pràctica, i el seu desplegament entre el marc de les arts visuals i aquells que són propis de la imatge en moviment. A fi d’abastar tots aquests aspectes, s’han establert tres línies d’investigació diferents però complementàries: a) PANTALLES: reposició de 6 programacions audiovisuals que conformen un discurs estructurat a partir de línies genealògiques, criteris formals, vincles semàntics, relacions tecnològiques i filiacions perceptives. b) PROJECCIONS: presentació museogràfica del seu quefer artístic, des de les filmescultures dels setanta fins a eGolem (2007-2014), una obra encara oberta i en curs. c) ESCRITS: publicació realitzada per a l’ocasió, amb el títol Escrits de vista i oïda, que recull 24 textos de l’autor des de 1975 fins a l’actualitat. Títol: L’ull escolta. Eugeni Bonet: pantalles, projeccions, escrits. Inauguració: dijous, 15 de maig de 2014, a les 19.30 h. Dates: del 16 de maig al 31 d’agost de 2014. Comissariat: Valentín Roma Exposició organitzada i produïda per: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Catàleg: Escritos de vista y oído, 19 de maig de 2014. PANTALLES: Aquesta secció remet a l’activitat de Bonet com a programador de cicles audiovisuals i comissari d’exposicions, a partir de 6 programacions que s’han reconstruït parcialment. 1 – Desmuntatge: film, vídeo / apropiació, reciclatge (1993) abasta les diverses práctiques que l’autor engloba amb el concepte de desmuntatge, més habitualment referides com a found footage o apropiació audiovisual. 2 - Intervencions urbanes (1994), programa concebut per a un taller que Muntadas dirigí a Arteleku (Donostia-Sant Sebastià), aplegà una àmplia selecció d’obres cinematográfiques i de vídeo al voltant del tema de la ciutat. 3 – Ciència-fricció: tecnofaules per al crepuscle del mil·leni (1997) ha abordat les “friccions” entre art, ciència, tecnologia, media i societat, tot prenent com a referent el gènere de la ciència ficció. 4 – Cinema calculat (1999 i 2001) visualitza els fonaments de les imatges algorítmiques, des de la geometria binària de les imatges calculades fins a unes altres aritmètiques basades en el fotograma i altres estructures de composició sistémica.5 – Menjar o no Menjar (2002-2003), un ampli programa que fou part de l’exposició del mateix títol (Salamanca 2002), ha explorat la relació entre les pràctiques audiovisuals i els assumptes dels aliments o la seva carència. 6 – Desconnexions peritelevisives (2007) ha aplegat un conjunt de peces que trobaren cojunturalment un finançament i un lloc a les graelles de televisions públiques i locals, entre altres propostes de concepció alternativa.PROJECCIONS: Dedicat a la pròpia pràctica artística de Bonet, aquest àmbit para especialment atenció en els inicis d’aquesta i en la seva etapa más recent. Inclou algunes de les filmescultures dels anys setanta –la major part de les quals mai foren presentades públicament i s’han reconstruït per a l’ocasió– i altres peces com V-2 (1974), el seu primer contacte amb el vídeo, ara rescatat del seu suport original; Photomatons (1976) i Toma-Vistas (1978), entre els seus assaigs de multiprojecció; i 133 (1978-1979), film realizat amb Eugènia Balcells, on s’aprecia la inclinació de l’autor pel material trobat o residual i pel desmuntatge audiovisual.De les seves realizatcions més recents, hi ha que ressaltar Usession (2002), habitualment presentada com instal.lació de projeccions múltiples, i els llargmetratges Tira tu reloj al agua (Variaciones sobre una cinegrafía intuida de José Val del Omar) (2003-04) i eGolem (2007-en curs), obres entre les quals intercala altres execucions més ràpides i de format breu.ESCRITS: La tercera línia d’investigació reforça la idea, sostinguda per Bonet, de que tota la seva activitat és un exercici d’escriptura transversal, no sempre sobre paper i amb signes escrits, sinó des de i per diversos mitjans. Aquesta línia s’articula al voltant del llibre Escrits de vista i oïda, produït pel MACBA i que aplega 24 textos prèviamente escampats en diferents publicacions.La selecció de textos arrenca amb alguns dels articles que Bonet publicà en diverses revistes contraculturals i de la imatge, on ja s’hi troben alguns dels autores i temes que més tard ha estudiat amb més deteniment. Un nucli axial és el d’una sèrie d’assaigs amb els que l’autor delimita i enuncia els seus conceptes més destacats: desmuntatge, imatge expandida, vocabulari de la instal.lació, etc. Un altre bloc, d’índole més genealògica, ofereix diverses recapitulacions sobre el passat, el present i el futur del vídeo i la televisió. I, al llarg del llibre, s’intercalen uns quants textos monogràfics referents a l’obra de Werner Nekes, Marguerite Duras, Michael Snow, José Val del Omar i Juan Downey, entre altres creadors als quals ha seguit amb atenció.Per tal d’ampliar els continguts d’aquesta edició, s’ha creat una pàgina web (http://www.macba.cat/eugenibonet) en la qual s’hi podrà trobar una més àmplia col.lecció de textos.Finalment, l’exposició s’acompanya amb un conjunt de programes públics de diversos formats –taules de debat, presentacions fílmiques i diàlegs–, amb la participació d’Albert Alcoz, Daniel G. Andújar, Eugènia Balcells, Juan Bufill, Carles Hac Mor, Eli Lloveras, Laurence Rassel i Josu Rekalde.