Punk. Els seus rastres en l'art contemporani [Enregistrament audiovisual exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Torres, David G.

—13/05/2016-25/09/2016

El MACBA presenta aquesta coproducció entre CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo de la Comunidad de Madrid, ARTIUM, Centro Vasco de Arte Contemporáneo, a Vitòria, el Museo Universitario del Chopo, Mexico i la Ciudad de Mexico, comissariada per David G. Torres i en la qual participen més de seixanta artistes, nacionals i internacionals. És un recorregut per la influència del punk en l’art actual i es fa ressò de la importància de la seva presència com a actitud i com a referent entre molts creadors. Hi són presents instal·lacions, rastres documentals, múltiples, fotografies, vídeos i pintura; a més, inclou una secció documental sobre els orígens del punk i els seus rastres fins a l’actualitat. Algunes de les temàtiques són el soroll, la negació, la violència, el nihilisme o la sexualitat. La insatisfacció, l’inconformisme, la pèrdua de fe en el progrés o la crítica ferotge a les icones del sistema econòmic i social apareixen en l’obra d’aquests creadors. El punk va sorgir a Londres i Nova York entre 1976 i 1978 com una explosió de malestar i descontentament envers una situació sense futur que de seguida va quallar i es va estendre geogràficament. Una ràbia que encara ressona avui. El periodista i crític musical Greil Marcus va esbossar per primer cop el 1989, a Lipstick Traces. A Secret History of the Twentieth Century (traduït al castellà: Rastros de carmín. Una historia secreta del siglo XX), un recorregut pels antecedents del moviment, remuntant-se al dadaisme i el situacionisme. L’exposició pren com a referència aquest llibre i fa el mateix exercici a la inversa: és un exercici prospectiu que busca els rastres del punk en els artistes actuals. En aquesta exposició, el punk apareix com una referència explícita en molts artistes; en els usos d’elements com el soroll, la tipografia de retalls, l’antidisseny i el feísmo; o amb la inclusió de referències musicals explícites a grups musicals. Però també es mostra el rastre del punk com a actitud: la negació, l’oposició i la destrucció; el fes-ho tu mateix; l’al·lusió a la por i el terror en una societat que aliena individus; la mateixa alienació que provoca estats psicòtics; la valoració del que surt de la norma; el nihilisme; la crítica al sistema econòmic i l’anarquia; o la reivindicació de la pròpia llibertat sexual, del cos com a lloc de batalla. Comissari: David G. Torres.