Els ready-made pertanyen a tothom [Enregistrament audiovisual exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

—27/09/2000-26/11/2000

Aquesta exposició retrospectiva sobre Philippe Thomas (Niça, 1952 - París, 1995) explorava les empremtes –en el sentit literal de pistes policíaques– que permeten descobrir el projecte desenvolupat per l'artista des de finals dels anys setanta fins al 1995, any de la seva mort. Fotografies, pintures, objectes, instal·lacions, escrits i cartells eren alguns dels indicis que reflectien la complexitat i coherència d'una obra que proposa imatges d'una realitat “pervertida” pels efectes de la ficció. Philippe Thomas planteja una reflexió profunda sobre els límits de la història de l'art modern i els mecanismes del mercat, a partir d'un projecte artístic que porta el desplaçament del concepte d'autor fins a les conseqüències més radicals. El seu treball analitza i redefineix les funcions i les propietats de la institució museística, l'objecte artístic, el públic i el creador. El 1987 Thomas va transformar l'espai de la Cable Gallery de Nova York en una agència de relacions públiques amb el nom readymades belong to everyone ®. D'aquesta manera adaptava els sistemes de producció de l'art als mètodes de la publicitat, i posava l'accent en els objectius comercials de tots dos. El 1988 es va obrir la filial francesa del agència: les ready-made appartiennent à tout le monde®. Com diria Thomas, en boca del seu alter ego fictici, l'artista Laura Carpenter: “Al capdavall, no és difícil imaginar que un art que ha rebutjat l'obligació de representar el món pugui rebutjar també l'obligació de representar un autor.” Aquesta exposició retrospectiva sobre Philippe Thomas (Niça, 1951 - París, 1995) explorava les traces, les empremtes –en el sentit literal de pistes policíaques– per descobrir el projecte artístic que Thomas va desenvolupar des del final dels anys setanta fins al 1995, l'any de la seva mort. Fotografies, pintures, objectes, instal·lacions, escrits i cartells eren alguns dels indicis que reflecteixen la complexitat i la coherència d'un projecte que proposava imatges d'una realitat "pervertida" pels efectes de la ficció. Philippe Thomas proposa una reflexió profunda sobre els límits de la història de l'art modern i els mecanismes del mercat, a partir d'un projecte artístic que porta el desplaçament del concepte d'autor fins a les conseqüències més radicals. La seva obra recorre un seguit de preocupacions, com ara l'estatut d'autor, de l'objecte artístic, de la institució museística i de l'espectador. Aquestes qüestions han ocupat un lloc central en la història de l'art i la literatura del segle xx, fonamentalment a l'obra de Duchamp o Broodthaers, així com als escrits de Blanchot o Foucault i a l'obra literària de Borges, Pessoa o Nabokov.