L'escultura. Creacions paral·leles. Metàfores del real [Enregistrament audiovisual exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

—30/11/1995-18/02/1996

Aquesta exposició posava èmfasi en l'enorme importància creativa que adquireixen els mitjans paral·lels que fonamenten el treball de l'escultor. En aquesta primera part del projectes Creacionsparal·leles, titulada Metàfores del real es van reunir grans dibuixos d'escultor (i es van descartar voluntàriament els esbossos o dibuixos projectuals), i una tria d'estructures, imatges i algun objecte-concepte que actuaven com a elements germinals en la concepció escultòrica dels artistes presentats: Jannis Kounellis, Mario Merz, Juan Muñoz, Miquel Navarro, Claes Oldenburg i Jaume Plensa. Davant de la tendència generalitzada a interpretar el dibuix de l’escultor com un camí de pas, aquesta exposició volia mostrar que es tractava d’una parcel·la amb un poder expressiu propi, un ressort en l’exploració lliure del concepte escultòric, dotada en molts casos de plenitud pictòrica i convertida en territori experimental que complementa i ajuda a fer avançar l’escultura. Aquesta exposició -que consta de dues parts, la segona de les quals es va exhibir el mes de març de 1996- es proposa de posar l’èmfasi en la gran importància dels mitjans paral·lels que fonamenten el treball de l’escultor com a mitjans altament expressius i plenament decissius per a l’elaboració i exploració lliure del concepte escultòric. La primera part -que duu com a subtítol "Metàfores de real"- es basa en grans dibuixos d'escultor (deixant totalment de banda els bocets o dibuixos projectuals), en una petita representació d'estructures, imatges i algun objecte-concepte que actuen com a elements germinals en la concepció escultòrica de tres dels artistes presentats. L'exposició és el resultat de la prospecció en els eixos bàsics del discurs evolutiu de cada escultor, a partir d'obres definitives de gran qualitat i de rotunda presència fisica, al marge de l’escultura. A manera de petita i selectiva mostra individual de cadascun d'ells (amb una representació de 15 a 30 obres per artista, en la primera exposició). S'estableixen lligams entre obres primerenques i obres actuals de cada artista (amb la conseqüent riquesa que això comporta, si tenim en compte que hi ha períodes d'algun d'ells ben poc coneguts aquí, o el que és el mateix, feqüents visions parcialitzades). Lligams que venen regits per la intenció de posar l’accent en aspectes molt concrets de cada artista que contribueixen a fer entendre els nuclis principals de la seva proposta escultòrica al llarg de les seves extenses trajectòries. La primera exposició contempla obres que van de 1960 a 1995. Es proposen subtils interaccions entre els artistes mostrats, per tal d'evidenciar confluències i dissensions, interessos comuns i desviaments, dins del context expositiu creat. Les obres, per tant, han estat seleccionades en funció de cada discurs individual, però sense perdre de vista la seva articulació -en forma de nexes i contrastos- amb el conjunt global de l’exposició. 1. Metàfores del real. C. Oldenburg- M. Navarro- M. Merz- J. Plensa- J. Kounellis- J. Muñoz. Els aspectes de la realitat són tractats per mitjà de metàfores i al·lusions que usen com a vehicles expressius la ironia i les perversions d'un món visual en continua metamorfosi, de la mateixa manera que exploren mitiques formes de comunicació humana, i elaboren nous escenaris per al "pathos" del passat i les deslocacions de present. 2. Conceptes i energia. Hi ha una escultura que, mentre dóna gran inportància a la "construcció", es veu sustentada per altres factors interns relacionats amb manifestacions de l’energia, com a principi escultòric capaç de vehicular extremes posicions respecte a la gravidesa, singulars concepcions de l’espai com a dipòsit de memòria sensorial, psicològica o topogràfica o també precisos qüestionaments sobre la percepció així com sobre les noves connexions entre natura i societat. Comissària: Maria Teresa Blanch