La catàstrofe política italiana en el marc de la crisi europea, i l'aparició d'un nou moviment | 15-M: una política del qualsevol | Què passa si el capitalisme és mort? -- KAFCA (Coneixement contra el capitalisme financer). Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Monteventi, Valerio; Fernández-Savater, Amador; Berardi, Franco

—03/12/2011

La crisi que ha posat en perill la vida econòmica i està destruint la civilització social dels països d'Europa és el resultat de l'aplicació de la filosofia neoliberal durant trenta anys. Tres dècades d'estratègia neoliberal han reduït el cost de la mà d'obra, han prolongat el temps de vida dedicat a la feina, han retardat l'edat de la jubilació, han incrementat la productivitat i han reduït la despesa social. D'aquesta manera, l'assistència social s'està desmantellant i es destrueixen els fonaments mateixos de la vida civilitzada. La classe financera ha segrestat els polítics i la societat sencera i els ha dut al límit del col·lapse. La primera crisi va arribar el 2008, després del desastre de les hipoteques d'alt risc dels Estats Units. Després de la crisi, qualsevol persona sensata pensava que començaria una fase de canvis, en especial un increment de la despesa social per contrarestar les tendències recessives. Però no va ser així. Malgrat el fracàs, la filosofia neoliberal es va tornar a afirmar dogmàticament i es va imposar el dispositiu de Maastricht gàbia que està asfixiant les societats europees. Per tant, l'atur augmenta, les estructures socials s'esfondren, la desesperació és cada cop més gran i la Unió Europea no es troba lluny del col·lapse final. A més, la classe financera no ha reduït la pressió que exerceix. Com més retallades apliquen els governs nacionals a la despesa social destinada a l'educació, a la investigació, al transport i a la vida ciutadana per pagar el deute acumulat per la classe financera, més s'incrementen les apostes que fa aquesta mateixa classe financera, i l'especulació arremet contra els governs nacionals dèbils, de manera que els governs es veuen novament obligats a aplicar més retallades. Estem presenciant un atracament desmesurat, una transferència ingent de recursos de gran part de la població a les bosses d'una classe d'apostadors. Què succeirà ara? Els mesos vinents la societat europea contraatacarà, d'això no queda cap dubte. Dels acampats espanyols i els manifestants grecs als agitadors dels carrers londinencs, a tot arreu la gent s'està preparant per a la insurrecció. El poder financer està destruint les estructures públiques d'ensenyament i aprenentatge, alhora que està sotmetent la investigació a interessos privats, per la qual cosa hem de transformar l'alçament imminent en una insurrecció d'intel·ligència col·lectiva. El cognitariat –estudiants, investigadors, artistes, enginyers, terapeutes i professors són la força més productiva de l'Europa altament desenvolupada. Són els hereus de cinc segles de civilització humanista i revolució científica. Són la promesa d'un futur d'avenços i llibertat, però estan amenaçats perquè la classe financera busca sotmetre la feina que realitzen a la cobdícia de l'especulador. En combinar-se amb la precarització de la feina i de la vida quotidiana, la crisi està generant un problema de patiment psicològic per a la primera generació precària de la classe del cognitariat. Per aquest motiu, els membres d'aquest col·lectiu són la força que encapçalarà la propera insurrecció a Europa. No solament defensen els seus interessos sinó que busquen protegir la civilització social, el llegat dels valors humanistes i el plaer de la vida. La nostra tasca com a artistes, filòsofs, científics, professors i estudiants consisteix a reanimar la imaginació social, subjugada per la màquina publicitària i limitada pel dogma econòmic. Convidem els artistes, filòsofs i poetes a imaginar un futur lliure del dogma de l'època obscurantista de l'especulació financera. Organitzada pel MACBA en col·laboració amb l'Escola Europea d'Imaginació Social