El MACBA a… Sant Boi de Llobregat [Reportatge fotogràfic exposició itinerant de la Col·lecció]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

—20/11/1998-17/01/1999

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha nascut en un moment en què es debat, internacionalment, la qüestió de quins són els límits d'un museu. Arreu s'imposa la necessitat de transcendir l'espai físic i conceptual del museu, concebut durant massa temps com un lloc gairebé exclusivament per a la mera conservació de les obres d'art, i de tendir ponts, d'establir mediacions, cap als diferents col·lectius que constitueixen la nostra societat, cada cop més diversa i complexa. En aquest context, la feina educativa del museu, la seva capacitat d'implicar els diferents col·lectius socials i els diversos públics en el territori de l'art actual, esdevé una prioritat no tan sols del MACBA, sinó de tota política cultural que vulgui contribuir al desenvolupament de la creació artística contemporània. La Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina de Difusió Artística (ODA), és particularment sensible a aquesta qüestió i duu a terme des de fa temps una feina sostinguda en favor de la producció artística dels nostres dies, donant suport a les polítiques culturals municipals de promoció de l'art contemporani. És per això que, ara farà un any, i novament dins del Programa "El MACBA a ...", un nombre significatiu d'obres de la Col·lecció del Museu viatjarà a Vic, Mataró, Sant Boi de Llobregat i Granollers, on hem trobat un suport decidit tant dels responsables municipals com els diversos espais que les acolliran. A tots ells, els nostre agraïment per la seva col·laboració. L'exposició que es presenta a la Sala d'Art Massallera de Sant Boi de Llobregat és una selecció del conjunt de maquetes d'escultures públiques que, procedents del fons de l'Ajuntament de Barcelona, en el seu moment varen ser dipositades al MACBA. Si bé aquesta circumstància representa d'entrada la impossibilitat de fer una tria exhaustiva entre la gran quantitat d'obres que des de principis dels anys vuitanta fins a l'actualitat s'han instal·lat a Barcelona, la mostra sí que és representativa per revelar l'amplitud i la intensitat d'aquest procés de dotació d'escultures a la ciutat, així com també de la presència d'artistes de diversa procedència. Pel que fa referència a la gènesi d'aquestes obres, es poden assenyalar dues característiques comunes a totes elles. Per part, les maquetes corresponen a escultures encarregades específicament per a lloc on havien de ser ubicades posteriorment i , per l'altra, en tots els casos la realització i col·locació d'aquestes obres s'emmarquen en el context de plans de remodelació o nova creació urbanística de magnitud molt diversa. Així, trobem el conjunt d'escultures que, realitzades per artistes diversos, formen part activa de la urbanització d'una amplia zona, i s'estableix un diàleg entre les obres, tot i ser absolutament diferents entre si. Es tracta, per exemple, de les escultures instal·lades a l'àrea de la Vall d'Hebron: "Mistos" de Claes Oldenburg; "Dime, dime querido" de Susana Solano; i "Forma i espai" d'Eudald Serra. Un altre cas és el de les escultures que neixen amb una clara vocació de fita i de punt de referència dins l'espai que les envolta, a més, és clar, altres significacions inherents a cada obra. En són exemples evidents les obres "Llarg viatge" de Francesc Torres-Monsó, o "Fraternitat" de Miquel Navarro, ambdues ubicades als dos extrems de la Rambla Prim; "Júlia" de Sergi Aguilar, punt de referència visual de la remodelada Via Júlia; "Barcelona Head" de Roy Lichtenstein a la façana del Port Vell, o "Gat" de Fernando Botero, que després de canviar d'ubicació en diverses ocasions, ha estat situada finalment al Portal de Santa Madrona. En tercer lloc podem parlar de les obres en què la intervenció de l'artista abraça d'una manera més amplia i amb més d'una peça l'espai urbà, que contribueix a crear i que la mateixa escultura configura en part, formant un tot indivisible. Intervencions com les de Beverly Pepper al Parc de l'Estació del Nord, i obres com "Geometria d'ombres" de Ricard Vaccaro al Parc de l'Àrea de Diagonal o "El Pla de la Nostàlgia" de Lluís Ulloa, a l'Avinguda del Litoral en són clars exemples. Malgrat aquesta diversitat de formalitzacions, la major part d'aquestes escultures, de les quals ara presentem algunes maquetes, comparteixen determinades característiques generals: la volguda i expressa absència de qualsevol significació commemorativa, pròpia d'altres moments; la clara voluntat d'adaptació a l'entorn urbà en el qual s'insereixen, així com la seva intrínseca vocació d'interacció amb el públic, buscant i generant en algunes ocasions una resposta activa per part del vianant que serà capaç de convertir aquests nous espais en llocs de joc, en llocs de trobada. Sala d'Art Massallera de Sant Boi de Llobregat. Obres de Sergi Aguilar, Fernando Botero, Roy Lichtenstein, Miquel Navarro, Claes Oldenburg, Beverly Pepper, Agustí Roqué, Eudald Serra, Susana Solano, Francesc Torres Monsó, Lluís Ulloa i Ricard Vaccaro. Del 20 de novembre de 1998 al 17 de gener de 1999.