Entorn del "virus" de grup | L'art com a màquina ecosòfica | La senilitat a Europa i l'esquizoteràpia de la depressió -- Guattari no cessa de proliferar. Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Pérez De Lama, José; Berardi, Franco; Basbaum, Ricardo

—28/11/2009

Seminari PEI Obert. Moderat per Suely Rolnik. Des del començament de la producció conjunta de Félix Guattari i Gilles Deleuze, i fins fa poc temps, hi ha hagut una clara tendència a fer desaparèixer el primer de l'escena creada per tots dos d'una manera indissociable, tendència que es va agreujar amb la seva mort el 1992. Tanmateix, durant els últims tretze anys, Guattari ha ressorgit amb insistència en diversos dominis del pensament de la societat globalitzada. Entre d'altres, cal destacar les pràctiques artístiques i curatorials, especialment aquelles en les quals s'activa la sensibilitat política i de crítica institucional, les noves formes de moviments socials i d'activisme, en particular les que incorporen en les seves accions una dimensió estètica, les teories i pràctiques de xarxa, el pensament queer, i també alguns dominis en què Guattari sempre ha estat present i en els quals insisteix des dels anys setanta, com la psicoanàlisi, la psiquiatria i la salut (principalment a l'Amèrica Llatina) i l'ecologia. Aquest seminari es proposa analitzar les raons d'aquest fenomen, posar de manifest els problemes subjacents i desxifrar de quina manera la recerca de dispositius per abordar-los troba en Guattari un ressò sensible, unes pautes d'interpretació i acció, una ètica de l'existència que s'ha d'activar (i no sols en els seus escrits a duo amb Deleuze, sinó també en els seus escrits individuals i en les seves accions). D'acord amb aquest objectiu, la tria dels ponents ha obeït al propòsit de reunir una sèrie de figures vinculades a diverses implicacions/actualitzacions del pensament de Guattari en el món contemporani. O, formulat a l'inrevés, figures per a les quals Guattari funciona com un dels agents de sustentació de les seves pròpies idees-accions en la producció de la realitat individual i col·lectiva. D'aquesta manera es pretén esbossar el traçat d'una cartografia dels efectes del seu llegat viu, les implicacions del qual no cessen de proliferar –malgrat tot l'esforç en sentit contrari per part dels fantasmes de la modernitat europea, que insisteixen a exorcitzar el vector Guattari del tàndem explosiu–. Ens interessa el diàleg entre les diverses actualitzacions de la intel·ligència d'incitació pròpia de Guattari, en què es retroben allò polític, allò clínic i també allò poètic, per convertir-se en potències indissociables de l'acció pensant en la seva voluntat d'interferir en el present. Dissabte, 28 de novembre, de 10 a 14 h. José Pérez de Lama (osfa), «L'art com a màquina ecosòfica. Guattari més enllà de Guattari». Franco Berardi (Bifo), «La senilitat a Europa i l'esquizoteràpia de la depressió». Ricardo Basbaum, «Entorn del "virus" de grup». Preguntes i debat. Participants: Ricardo Basbaum: És artista, escriptor, crític i curador. Investiga les relacions socials i interpersonals, i en aquest context ha desenvolupat un enfocament comunicatiu per estimular la circulació de les accions i de les formes. Treballa amb diagrames, dibuixos, textos i instal·lacions que creen dispositius interactius en els quals l'experiència personal i individual dels participants, i dels observadors, té un paper destacat. És professor de l'Institut d'Arts de la Universitat de l'Estat de Rio de Janeiro i de la Facultat de Santa Marcelina a São Paulo. És autor del llibre "Além da pureza visual". Franco Berardi (Bifo): És escriptor i teòric i activista dels mitjans de comunicació. Va fundar la revista "A/Traverso" (1975-1981) i va formar part de l'equip de Radio Alice, la primera emissora de ràdio pirata a Itàlia (1976-1978). Com altres intel·lectuals involucrats en el moviment polític Autonomia en aquell país, durant els anys setanta va fugir a París, on va treballar amb Félix Guattari en el camp de l'esquizoanàlisi. El seu últim llibre, "Soul@Work", serà publicat per Semiotext(e) a final d'aquest any. The Micropolitics Research Group: Investiga les forces i els procediments que vinculen la producció artística i les subjectivitats dels seus productors amb el teixit del capitalisme tardà. Establert principalment a Londres, el grup analitza qüestions que comprenen des de la producció de la subjectivitat en el treball creatiu, la diplomàcia, l'anàlisi institucional i la pedagogia radical, fins a situacions concretes de treball no remunerat relacionat amb la indústria creativa. José Pérez de Lama (osfa): És doctor en Arquitectura per la Universitat de Sevilla i professor del Departament d'Història, Teoria i Composició Arquitectòniques d'aquesta universitat. Amb Pablo de Soto i Sergio Moreno forma part, des de 2001, de hackitectura.net, un equip d'arquitectes, programadors i activistes que explora les relacions entre espais tradicionals, fluxos electrònics i moviments socials, des de la perspectiva del software lliure i la cultura hacker. Suely Rolnik: Psicoanalista, investigadora i comissària d'exposicions. És docent titular de Psicologia Clínica a la Universitat Catòlica de São Paulo, on coordina el Nucli d'Estudis Transdisciplinaris de la Subjetivitat. Entre 1970 y 1979 es va exiliar a París, on es va diplomar en Sociologia, Filosofia i Psicologia. La seva investigació aborda les polítiques de subjectivació des d'una perspectiva transdisciplinària, i els darrers anys s'ha centrat en els punts de contacte de l'art contemporani amb la política i la clínica. El seu treball públic es dedica a la invenció de dispositius d'activació de la potència poeticopolítica, les formes dels quals depenen de les problemàtiques singulars dels medis en què s'insereixen. En aquest marc ha creat un projecte de construcció de memòria sensible de l'obra de Lygia Clark i el seu context, recopilat en un arxiu de 53 DVD d'entrevistes. Amb Félix Guattari va publicar "Micropolítica. Cartografias do desejo". Bibliografia relacionada: Franco Berardi Bifo: "La fábrica de la infelicidad. Nuevas formas de trabajo y movimiento global", Traficantes de Sueños, Madrid, 2002, Brian Holmes: "La personalidad potencial. Transubjetividad en la sociedad de control [sobre ricardo basbaum]", Franco Berardi (bifo): "Patologías de la hiperexpresividad"