- Repositori Digital MACBA
- Fons documental
- Col·leccions documentals
- Col·lecció documental Joan Brossa
- Col·lecció documental Joan Brossa. Enregistrament sonor
- Veure ítem
Brossa, 9 : [la participació política antifranquista, la mèdium Josefa Tolrà i la primera estada a París el 1956] —[1992]
Identificador –
DIG_A12823_l
Tècnica –
1 fitxer : digital, mp3
Durada –
01:03:04
Idioma –
Català
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Donació de Lluís Permanyer
© Fundació Joan Brossa, VEGAP, Barcelona
© Lluís Permanyer
Resum
Enregistrament sonor en casset. -- Títol al contenidor: "Brossa 9 : [1], Vaga de tramvies, multes ; [2], París". -- Entrevista de Lluís Permanyer a Joan Brossa per al llibre publicat sota el títol "Brossa x Brossa: records" (Barcelona: La Campana, 1999). -- Joan Brossa parla del compromís polític que va adquirir progressivament, de primer als anys cinquanta limitat a la seva obra, amb una orientació social de la seva poesia per influència de João Cabral de Melo Neto que defensava un art de revolta (Brossa no va participar en la vaga de tramvies del 1951 però va escriure'n un poema), i més tard en l'acció personal de suport al Partit Socialista Unificat de Catalunya i a la lluita antifranquista (Brossa facilitava al partit comunista el seu estudi per a la celebració de reunions clandestines, i va participar en reunions del partit organitzades en altres espais; va signar manifestos polítics, per exemple un manifest de protesta contra la violència de la policia franquista en una manifestació d'un Onze de Setembre organitzada a l'emplaçament del monument a Rafael Casanova, que va suposar-li una multa que no va pagar; a desgrat seu no va prendre part de la Caputxinada el març de 1966 perquè ningú no el va advertir, però va participar en una manifestació en suport dels tancats que va ser dissolta per la policia muntada; també va participar en la tancada de Montserrat el desembre de 1970, amb el consegüent interrogatori a comissaria (on un policia el va reconèixer d'haver llegit un poema polític sobre els Mossos d'Esquadra uns mesos abans al Primer Festival Popular de Poesia Catalana, al Gran Price) i la imposició d'una multa que Brossa tampoc no va voler pagar, determinat com estava d'ingressar a presó si hagués calgut; o l'engatjament més militant de la seva obra a la causa política en la creació de l'"Antologia de poemes de revolta"). D'altra banda Brossa parla de la mèdium Josefa Tolrà, una pagesa de Cabrils (les visites que li feia sovint amb interès perquè li respongués les seves preguntes sobre art i literatura, que la mèdium li transmetia en un estat de trànsit al dictat d'unes entitats espirituals, i els dibuixos d'espirals i cares que Tolrà dibuixava en aquest estat d'alineació). D'altra banda Brossa parla de l'estada que va fer a París amb la intenció primera de veure cinema, al llarg d'uns mesos a partir de finals de març de 1956 amb uns diners que li va donar el seu oncle (el viatge d'anada en cotxe amb Leopoldo Pomés i Lluís Maria Riera, passant per Lió de visita a Modest Cuixart, on Brossa va poder veure per primer cop un espectacle de striptease; les anècdotes de la primera nit a París, i l'allotjament que li va donar Joan Vila Casas al seu estudi per recomanació d'Antoni Tàpies; la bona amistat de Brossa amb Vila Casas, que el pintor va novel·lar a l'obra "Doble blanc" (Barcelona: Selecta, DL 1960), o el guiatge esplèndid de Vila Casas pels llocs de la ciutat). Brossa indica els museus d'art que va visitar a París (el Musée du Louvre els matins, on va quedar impressionat per l'art antic egipci; el centre d'art impressionista Jeu de paume, del qual destaca l'obra de Claude Monet, que sempre li havia agradat, junt amb Vincent van Gogh o Paul Cézanne; el Musée Rodin, sobre Auguste Rodin; el Musée Guimet, d'art asiàtic; o el Trocadéro i diverses galeries de París), i destaca entre alguns pintors que li va agradar de veure'n l'obra Amedeo Modigliani i Paul Klee, o Pierre Soulages entre els contemporanis junt amb Joan Miró o Marc Chagall. D'altra banda Brossa va poder veure molt de cinema interessant a la Cinémathèque française de París, per exemple "La passion de Jeanne d'Arc" de Carl Theodor Dreyer, un cicle sobre Douglas Fairbanks o un cicle de cinema nòrdic; així com espectacles de striptease i de cabaret amb l'actuació de transvestits i lesbianes.