Sant Andreu

Servei de Vídeo Comunitari

—1981

Video-Nou va ser un col·lectiu creat arran de les Jornades de Vídeo organitzades pel CAIC (Buenos Aires), que van tenir lloc a principis de 1977 a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Els membres del col·lectiu, integrat en part per ex-alumnes del curs CIPLA de l'Institut del Teatre de Barcelona, procedien dels àmbits del periodisme, la sociologia, l'ensenyament, la fotografia, l'arquitectura, l'art i el disseny -més tard es van sumar altres procedents de l'urbanisme, l'antipsiquiatria i les arts escèniques. Video-nou explorava els diversos camps d'aplicació del vídeo: social, artístic, documental, educatiu i professional. L'activitat de Vídeo-Nou es va centrar en la pràctica de la comunicació horitzontal, bidireccional i participativa, en l'àmbit del què llavors es coneixia com "animació sòcio-cultural": en aquest cas, produint vídeos elaborats amb la participació directa dels propis interessats i que es difonien immediatament en el seu context específic -que anomenaven "intervenció vídeo".A principis de 1979, Video-Nou es constitueix en equip gestor del Servei de Vídeo Comunitari -concebut amb voluntat de servei públic-, al març de 1979 organitza les primeres Jornades de Vídeo Comunitari al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i inicia les seves activitats amb el suport de l'Institut del Teatre al juliol de 1979, primerament com a Societat Civil no lucrativa i més tard com a Cooperativa, una experiència que va durar fins a l'any 1983. L'objectiu central del Servei de vídeo Comunitari va ser difondre i promoure la utilització del vídeo com a mitjà de comunicació i de dinamització social, cultural, educativa i informativa de la vida comunitària. Durant sis anys (1977-1983) el grup va participar en els esdeveniments històrics que es van produir a Catalunya i Espanya: "la transició" política, els moviments i les lluites socials urbanes i els canvis culturals i tecnològics. L'arxiu de Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari ha estat recuperat (amb una part ja restaurada) gràcies al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i arran de l'exposició Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español (2005).