Ver ítem 

Mostrar el registro sencillo del ítem

Rosemarie Castoro. Enfocar a l'infinit [Enregistrament audiovisual exposició]

dc.creatorMACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelonaca
dc.creatorBarson, Tanyaca
dc.creatorCastoro, Rosemarieca
dc.date09/11/2017-15/04/2018ca
dc.date.accessioned2018-09-10T13:35:30Z
dc.date.available2018-09-10T13:35:30Z
dc.date.issued2018-09-10
dc.identifierDIG_A.HIS.05412_lca
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/11350/36278
dc.descriptionRosemarie Castoro. Enfocar a l’infinit és la primera gran retrospectiva institucional de l’obra de Castoro i se centra en el període 1964-1979. Castoro (1939-2015) va desenvolupar la seva carrera als Estats Units, en un moment en què el minimalisme i el conceptualisme formaven part de l’avantguarda novaiorquesa. L’exposició mostra la seva obra en detall per primera vegada, i posa en relleu la diversitat d’una pràctica artística que inclou pintura abstracta, art conceptual, accions performatives al carrer i a l’estudi, poesia, mail art, escultura, instal·lacions i land art. S’hi analitza el context del seu treball, el seu activisme a l’Art Workers’ Coalition, la seva associació amb artistes contemporanis com Carl Andre, Hollis Frampton, Sol LeWitt i Yvonne Rainer, entre d’altres, i la seva relació amb el feminisme. Castoro va iniciar la seva trajectòria en l’àmbit de les arts gràfiques, com posa de manifest la gran importància del dibuix en la seva producció. Interessada també en la dansa, mentre estudiava al Pratt Institute de Nova York va coreografiar i interpretar les seves pròpies creacions. Tot i que es va decantar per la pintura, el que marca la seva obra és precisament la manera de llegir l’espai des de la perspectiva de la dansa i el reconeixement de la interrelació entre aquestes dues formes artístiques. L’exploració simultània del color i l’estructura en la pintura van centrar les seves sèries de la dècada dels seixanta. Més endavant, un cop abandonat el color, Castoro va introduir un nou element espacial en la seva obra amb sèries de múltiples plafons de guix i grafit, recolzats directament a terra. Exhibides per primer cop a la Tibor de Nagy Gallery el 1971, són peces d’escala arquitectònica que, malgrat el seu origen pictòric, es troben més a prop de l’escultura minimalista. La importància de la dansa com a referent es palesa en els seus diaris a través de fotografies performatives de les seves obres, descrites per la mateixa artista com «contenidors» i escenaris per al cos. Castoro transforma les exploracions de la superfície dels plafons en pinzellades escultòriques muntades sobre la paret, a la manera de signes taquigràfics com els que va dedicar a la seva amiga Agnes Martin. Els seus projectes site-specific inclouen Gallery Cracking, intervenció de caràcter arquitectònic realitzada per a l’emblemàtica sèrie d’exposicions de Lucy Lippard titulada Numbers –en aquella ocasió 557,087 al Seattle Arts Museum el 1969. Per a 955,000, a la Vancouver Art Gallery, Castoro va produir Room Revelation (1970), un dels primers exemples d’instal·lació participativa, que recrearem per primera vegada al MACBA. Posteriorment, Castoro va explorar l’abstracció postminimalista, amb instal·lacions esculturals de resina epoxi el 1974-1975, i una sèrie d’intervencions efímeres en el paisatge fent servir branques. Entre les seves obres situades en emplaçaments urbans destaquen Trap-a-Zoid (1978), creada per a Creative Time, i Flashers, unes peces totèmiques d’acer o formigó iniciades el 1979. L’exposició posarà de manifest la gran aportació de Castoro al concepte d’«intermèdia», o interrelació entre pintura, escultura, dibuix, llenguatge i performance. La intenció és demostrar com algunes de les figures més rellevants del minimalisme no han rebut l’atenció que mereixen, en especial el grup de dones artistes pertanyents a un moviment erròniament identificat com a essencialment masculí, però que, com diu Lippard, «va subvertir el minimalisme en el seu propi terreny». Com a resultat d’aquesta consideració de l’obra de Castoro, l’exposició subratllarà la necessitat de repensar el minimalisme, expandint-lo per incloure un ventall més ampli d’artistes i qüestionant els relats hegemònics d’aquest moviment. Comissària: Tanya Barson. Amb el suport de: Henry Moore Foundationca
dc.formatMP4ca
dc.format.extent0:13:12ca
dc.language.isoengca
dc.publisherArxiu. Centre d'Estudis i Documentació MACBAca
dc.relation.isversionof11350/30234ca
dc.relation.urihttps://www.macba.cat/ca/rosemarie-castoro-enfocar-a-linfinit/1/exposicions/expoca
dc.rights© MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelonaca
dc.rights© De les obres: The Estate of Rosemarie Castoroca
dc.rightsAquest registre es troba en procés. Si teniu informació addicional o detecteu algun error, si us plau, envieu un missatge a arxiu@macba.catca
dc.sourceA.HIS.05412ca
dc.subjectHistòric MACBAca
dc.subject2011-2020ca
dc.subjectEspanyaca
dc.subjectCatalunyaca
dc.subjectBarcelonaca
dc.titleRosemarie Castoro. Enfocar a l'infinit [Enregistrament audiovisual exposició]ca
dc.title.alternativeRosemarie Castoro. Focus at infinity [Audiovisual exhibition recording]en
dc.title.alternativeRosemarie Castoro. Enfocar al infinito [Grabación audiovisual exposición]es
dc.typeVídeoca
dc.language.subtitlespaca
dc.creditlineCol·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Històric MACBAca
dc.format.tecnicacatalegArxiu de vídeo digitalca
dc.format.sourceArxiu digitalca
dc.accessrightsCUSTOMca
dc.format.versioConsultaca
dc.title.seriesACT2335ca
dc.title.series0916. Reportatges fotogràfics i audiovisuals de les exposicionsca
dc.contributor.curatorBarson, Tanyaca
dc.date.createdStandard[2017-2018]ca


Ficheros en el ítem

Rosemarie Castoro. Enfocar a l'infinit [Enregistrament audiovisual exposició]
Nombre:
DIG_A-HIS-05412_001_l.mp4
Tamaño:
306.2Mb
Formato:
video MPEG-4
Descripción:
(00:13:12)
 
Descargar
Reproduce

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem