Dispossession as an epistemology of criticality | ¿Somos y seremos lxs mismxs tras beber y vivir de lo común? | El municipalismo y la construcción de lo común | Las guerras de raza, sexo y clase tras el colapso financiero | La segunda llegada (¿de qué?). Presentación y proyección de la película Comunismo futuro -- Vents de l'est: Comunismes futurs. Seminari PEI obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Athanasiou, Athena; Rodríguez Palop, Ma. E.; Pisarello, Gerardo; Lazzarato, Maurizio; Berardi, Franco; Vindel, Jaime; Expósito, Marcelo; Gropplero, Andrea

—03/03/2018

Dirigit per Marcelo Expósito i Jaime Vindel, com una part de l’eix «Imaginació política i materialisme cultural» del PEI Programa d’Estudis Independents del MACBA. Lo hacemos descender del viento Este que lo trae. (Rafael Alberti, Un fantasma recorre Europa, 1933). Winds in the East, mist coming in, Like something is brewing and about to begin. Al segle XX, els conceptes de «revolució» i «comunisme» van quedar associats a partir de la Revolució d’Octubre, de la qual acabem de celebrar el centenari. Aquest esdeveniment va marcar a foc tota una època travessada per les tensions i projectes econòmics, socials, polítics i culturals que es van fer càrrec de la nova conjuntura històrica oberta per la irrupció bolxevic, ja fos per créixer-hi al voltant, ja fos per confrontar-s’hi com a enemics irreconciliables. En el llarg estrèpit provocat per la caiguda del Mur de Berlín el 1989 i el desmantellament de l’URSS i el seu entorn geopolític, va continuar creixent l’hegemonia neoliberal, amb el consegüent anorreament de la imaginació utòpica. Tanmateix, sempre hi va haver, dins el paisatge postsoviètic del canvi de segle, espurnes de resistència amb ressons globals, des de la irrupció zapatista de 1994 fins al cicle d’ocupacions de places entorn de 2011, passant pel moviment contra la globalització neoliberal, que mostraven una relació incòmoda amb la memòria i el significat històric de la Unió Soviètica. Entre les promeses de reconstrucció d’una nova imaginació política –episòdiques, fragmentàries, puntuals, sense capacitat de sedimentació institucional ni desig de consistència organitzacional– i el continuat atac devastador del neoliberalisme a les estructures dels pactes constitucionals de postguerra, va esclatar la crisi financera de 2008. Avui caminem sobre les ruïnes ecosocials que ha deixat aquell curt segle XX, relacionant-nos d’una manera inevitablement ambivalent amb les seves institucions heretades. Esquerdades per una profunda crisi de representació, conseqüència d’haver estat l’instrument de diverses dècades de despossessió de les majories socials, però alhora necessitats de recuperar-les tàcticament com una barricada democràtica contra l’ascens de les diverses versions de la nova extrema dreta i com una eina redistributiva enfront del feixisme dels mercats financers. Habitant aquest paisatge, té sentit reconsiderar la paraula «comunisme»? I si en podem treure cap profit, quina seria la relació actual entre comunisme i revolució? En qualsevol cas, no hi ha dubte que convé situar-se a la distància més allunyada possible tant de la nostàlgia com de la melancolia política. Aquest seminari planteja una constel·lació de conceptes, reprenent tant algunes antigues paraules clau com components sufocats o no hegemònics de la tradició comunista, i provant de sumar-hi, temptativament, algunes noves nocions comunes: Camarada, Productivisme, Comunisme, Materialisme, Despossessió, Municipalisme, Processos Constituents, Béns Comuns, Guerra, Deute, Desig. És impossible construir una mena de diccionari sistemàtic en viu; però potser aquest conjunt incomplet d’aproximacions de viva veu serveix de model per a un tipus de reflexió sobre l’herència i el futur de les lluites «comunistes» per l’emancipació i la redistribució. 10.30 h La despossessió com una epistemologia de la criticitat Athena Athanasiou és professora d’Antropologia Social i Teoria del Gènere a la Universitat Panteion de Ciències Polítiques i Socials d’Atenes. 11.45 h Som i serem les mateixes persones després de beure i viure del comú? María Eugenia Rodríguez Palop Professora titular de Filosofia del Dret, Filosofia Política i Drets Humans a la Universidad Carlos III de Madrid. 13 h Pausa. 13.15 h El municipalisme i la construcció del comú. Gerardo Pisarello és primer tinent d’Alcaldia d’Economia i Treball, Ciutat Digital i Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona. 14.30 h Pausa / dinar. 16.30 h Les guerres de raça, sexe i classe després del col·lapse financer. Maurizio Lazzarato és sociòleg i filòsof. 17.45 Pausa. 18 h La segona arribada (de què?). Presentació i projecció de la pel·lícula Comunisme futur. Franco Berardi és agitador cultural, activista dels mitjans i filòsof multidisciplinari.