Ver ítem 

Mostrar el registro sencillo del ítem

Diàlegs amb la Col·lecció [Enregistrament audiovisual exposició]

dc.creatorMACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelonaca
dc.date12/04/1997-31/08/1997ca
dc.date.accessioned2018-02-26T22:54:11Z
dc.date.available2018-02-26T22:54:11Z
dc.identifierDIG_A.HIS.05140_lca
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/11350/30735
dc.descriptionDins el programa Diàlegs amb la Col·lecció, que proposava petites exposicions en què les obres de la Col·lecció MACBA dialogaven amb obres alienes, es va presentar una reflexió de Félix de Azúa sobre la línia en els àmbits de la ciència i de l'art. «La línia que es dóna en la geometria és una idea, i les idees són idèntiques a si mateixes, eternes i immutables. Per a la geometria totes les línies són una sola i sempre la mateixa línia eterna, contínua, doblement infinita. Aquesta línia passa eternament entre dos punts que seran eternament els mateixos i no canviaran mai. Però cada línia que es dóna en les arts és diferent de qualsevol altra línia. Per a les arts, la línia no és una idea sinó un esdeveniment. Cada línia apareix amb una voluntat diferent i es desplega lliurement. Mai passa pels dos punts, vivifica constantment els punts, no passa per cap punt sinó per una experiència. La línia de la geometria està fora del temps. La línia de les arts, en canvi, s'acomoda al temps de l'observació, viu i avança en un temps aliè. Algunes línies de les arts mostren la fragilitat del temps de l'intèrpret, d'altres en destaquen la solidesa, d'altres són disperses com el temps perdut. Per a les arts, ni tan sols diverses parts d'una mateixa línia són iguals i intercanviables. En el seu desplegament, la línia de les arts travessa moments dramàtics, de vegades jocosos, sempre incomparables entre si perquè tenen memòria. A diferència de la línia de la geometria, la línia de les arts no defineix un pla sinó que se sotmet a un judici, i el veredicte d'aquest judici és que les línies de la pintura no són mai innocents. Només en les arts hi ha línies falses. Les línies de la geometria són infinites en ambdues direccions. Les arts despleguen línies efímeres en una sola direcció. Aquesta direcció és la nostra, és una direcció única però no condueix enlloc. Ben mirada, la línia de les arts és el nostre lloc. Un lloc que es desplaça sense finalitat però que s'acaba a cada instant del seu transcurs.» Aquesta mostra relacionava obres pertanyents a la Col.lecció del MACBA (obres de Sergi Aguilar, Joan Brossa, James Lee Byars, Joana Hernàndez-Pijuan, Donald Judd, Robert Llimós, Gerhard Merz, Mario Merz, Jorge Oteiza, Pablo Palazuelo) amb el mural de Sol Lewitt, propietat del Whitney Museum of American Art, que havia format part de l'exposició "Identitat múltiple" integrada per obres de la col.lecció d'aquell museu americà. La mostra acompanyava una reflexió de Félix d'Azúa sobre la línia en la ciència i en l'art: "La línea que se da en geometría es una idea, y las ideas son idénticas a sí mismas, eternas e inmutables. Para la geometría todas las líneas son una sola y siempre la misma línea eterna, continua, doblemente infinita. Esa línea pasa eternamente entre dos puntos que serán eternamente los mismos y nunca cambiarán. Pero cada línea que se da en las artes es diferente de cualquier otra línea. Para las artes la línea no es una idea sino un acontecimiento. Cada línea aparece con una voluntad distinta y se despliega libremente. Nunca pasa por los dos mismos puntos, vivifica constantemente los puntos, no pasa por ningún punto sino por una experiencia. La línea de la geometría está fuera del tiempo. La línea de las artes, en cambio, se acomoda al tiempo de la observación del tiempo, del interprete, otras destacan su solidez, otras son dispersas como el tiempo perdido. Para las artes, ni siquiera diferentes partes de la misma línea son iguales e intercambiables. En su despliegue la línea de las artes atraviesa momentos dramáticos, a veces jocosos, siempre incomparables entre sí porque poseen memoria. A diferencia de la línea de la geometría, la línea de las artes no define un plano sino que se somete a un juicio; y el veredicto de ese juicio es que las líneas de la pintura no son nunca inocentes. Sólo en las artes hay líneas falsas. Las líneas de la geometría son infinitas en ambas direcciones. Las artes despliegan líneas efímeras en una sola dirección. Esa dirección es la nuestra; es una dirección única pero no conduce a ningún lugar. Bien mirada , la línea de las ares es nuestro lugar. Un lugar que se desplaza sin finalidad pero que se acaba en cada instante de su transcurso". Félix de Azúaca
dc.formatMP4ca
dc.format.extent0:04:12ca
dc.publisherArxiu. Centre d'Estudis i Documentació MACBAca
dc.relation.isversionof11350/30320ca
dc.relation.urihttps://www.macba.cat/ca/expo-dialegs-colleccioca
dc.rights© MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelonaca
dc.rights© De les obres: els artistesca
dc.sourceA.HIS.05140ca
dc.subjectHistòric MACBAca
dc.subject1991-2000ca
dc.subjectEspanyaca
dc.subjectCatalunyaca
dc.subjectBarcelonaca
dc.titleDiàlegs amb la Col·lecció [Enregistrament audiovisual exposició]ca
dc.title.alternativeDialogues with the Collection [Audiovisual exhibition recording]en
dc.title.alternativeDiálogos con la Colección [Grabación audiovisual exposición]es
dc.typeVídeoca
dc.creditlineCol·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Històric MACBAca
dc.format.tecnicacataleg1 enregistrament audiovisual : digital, mp4, col.ca
dc.format.sourceVHSca
dc.accessrightsDEFAULTca
dc.format.versioConsultaca
dc.title.series0916. Reportatges fotogràfics i audiovisuals de les exposicionsca
dc.title.seriesACT0066ca
dc.contributor.curatorMolins, Miquelca
dc.date.createdStandard1997ca


Ficheros en el ítem

Diàlegs amb la Col·lecció [Enregistrament audiovisual exposició]
Nombre:
DIG_A-HIS-05140_001_l.mp4
Tamaño:
91.71Mb
Formato:
video MPEG-4
Descripción:
(00:04:16)
 
Descargar
Reproduce

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem