| dc.description | Prenent el terme paisatge sonor com a punt de partida, aquest assaig de José Manuel Berenguer aborda una sèrie de qüestions pertinents a la comprensió de l'experiència de l'escolta en l'art i en la vida quotidiana. Temes com la fenomenologia, la cognició, els nous mitjans, l'estètica i la superposició entre l'art i la ciència, serveixen a Berenguer per traçar una anàlisi crítica de les pràctiques de l'art sonor recent, utilitzant tant exemples històrics significatius com la seva pròpia experiència. Artista intermèdia, compositor, professor, comissari… Els diferents epígrafs que serveixen per descriure la trajectòria de José Manuel Berenguer (Barcelona, 1955), reflecteixen la naturalesa pluridisciplinar que des del començament ha guiat la seva activitat. Més enllà de la seva pròpia obra, la difusió de la música electroacústica i l'art sonor han portat Berenguer a una estreta vinculació amb nombroses institucions, festivals i organitzacions. És el cofundador de l'Orquestra del Caos, al costat de Clara Garí, i de Côclea, i precisament a la Nau Côclea, a Camallera, dirigeix el Festival Música13. És col·laborador de l'Institut International de Musique Electroacoustique de Bourges (França), i va ser el dissenyador i primer responsable del Laboratori de so i música del CIEJ, de la Fundació la Caixa de Pensions. Com a professor, ha impartit classes al Conservatori de Bourges i al Master en Art Sonor de la Universitat de Barcelona. També és ex-President de l'Associació de Música Electroacústica d'Espanya, i actualment és President d'Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM/UNESCO, membre de la Académie Internationale de Musique Electroacoustique/Bourges, de l'Acadèmia del Consell Nacional de la Música del CIM/UNESCO i del Consell d'Experts de la MISAME. | ca |
![Quaderns d'àudio 06. From the soundscape meme to self-awareness [Publicació]](/bitstream/handle/11350/24299/DIG_A-HIS-05259_001_l.pdf_th.jpg?sequence=5&isAllowed=y)