El MACBA a… Granollers [Reportatge fotogràfic exposició itinerant de la Col·lecció]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

—27/11/1998-17/01/1999

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha nascut en un moment en què es debat, internacionalment, la qüestió de quins són els límits d'un museu. Arreu s'imposa la necessitat de transcendir l'espai físic i conceptual del museu, concebut durant massa temps com un lloc gairebé exclusivament per a la mera conservació de les obres d'art, i de tendir ponts, d'establir mediacions, cap als diferents col·lectius que constitueixen la nostra societat, cada cop més diversa i complexa. En aquest context, la feina educativa del museu, la seva capacitat d'implicar els diferents col·lectius socials i els diversos públics en el territori de l'art actual, esdevé una prioritat no tan sols del MACBA, sinó de tota política cultural que vulgui contribuir al desenvolupament de la creació artística contemporània. La Diputació de Barcelona, mitjançant l'Oficina de Difusió Artística (ODA), és particularment sensible a aquesta qüestió i duu a terme des de fa temps una feina sostinguda en favor de la producció artística dels nostres dies, donant suport a les polítiques culturals municipals de promoció de l'art contemporani. És per això que, ara farà un any, i novament dins del Programa "El MACBA a ...", un nombre significatiu d'obres de la Col·lecció del Museu viatjarà a Vic, Mataró, Sant Boi de Llobregat i Granollers, on hem trobat un suport decidit tant dels responsables municipals com els diversos espais que les acolliran. A tots ells, els nostre agraïment per la seva col·laboració. Poètiques/polítiques. Algunes de les qüestions fonamentals que han contribuït a eixamplar d'una manera decisiva no solament els marges formals i visuals de la producció artística contemporània sinó, sobretot, alguns dels seus perfils conceptuals i ideològics més cabdals procedeixen de l'agitada dècada dels anys seixanta, en què una mena de "nous comportaments" va anar dotant l'objecte artístic de tota una sèrie de revestiments substancialment nous, des d'uns purament formals i disciplinars fins a altres estrictament ideològics, tot aconseguint que l'obra d'art passés a ser considerada (i ja només contemplada) com alguna cosa més que una simple aparença objectual i estètica, amb la consegüent (i per sempre més indefugible) reconsideració també del paper de l'artista, de l'espectador, de la durabilitat de l'obra, dels mitjans emprats, dels processos de distribució, dels canals d'exhibició i de la seva darrera repercussió política. D'una manera potser més específica, en el terreny de l'especulació tridimensional, aquesta reconsideració dels elements constitutius també auspicià la construcció de les bases més profundes d'allò que avui dia coneixem per escena artística contemporània: des de les darreres conseqüències de la modernitat i entrant dins de les tempestuoses sotragades postmodernes, aquestes bases han servit, fonamentalment, per fer-nos adonar també que quan parlem d'art, ja parlarem sempre de tot aquest seguit d'elements i ingredients, interrelacionats i interafectants. En definitiva, immersos en dinàmiques més contextuals i sociologistes, tampoc no podem oblidar, en aquest sentit, el règim tardocapitalista en què es desenvolupa l'activitat artística actual i els mecanismes que la regulen. Aquest progressiu eixamplament dels marges formals, conceptuals i comportamentals amb l'aparició de poètiques noves i evolucionades anà comportant igualment un indeturable procés de qüestionament no solament de l'estatut de l'objecte artístic, sinó també del seu rol i efectes socials i de les seves funcions polítiques, fenòmens que han contribuït a configurar bona part del panorama actual, d'una manera lògicament decisiva. Des de l'estovament i qüestionament simplement material fins al compromís polític directe i radical, tot passant per l'aparició de poètiques personals del tot pulsionals, "Poètiques/polítiques" vol mostrar alguns exemples dels itineraris profunds que el discurs contemporani de l'art ha anat configurant fins a l'actualitat. Museu de Granollers. Del 27 de novembre de 1998 al 17 de gener de 1999. Obres de Joan Brossa, Marcel Broodthaers, Robert Llimós, Piero Manzoni, Antoni Miralda, Claes Oldenburg, Carlos Pazos, Robert Rauschenberg, Antoni Tàpies i Francesc Torres.