El MACBA a… Terrassa [Reportatge fotogràfic exposició itinerant de la Col·lecció] | Documentació Col·lecció. Fotografia | Documentació Col·lecció | Fons històric MACBA | Fons documental

Show simple item record

dc.creator	MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona	ca
dc.date	26/09/1997-19/10/1997	ca
dc.date.accessioned	2016-07-15T14:21:15Z
dc.date.available	2016-07-15T14:21:15Z
dc.date.issued	2016-07-15
dc.identifier	DIG_A.HIS.04090_l	ca
dc.identifier.uri	http://hdl.handle.net/11350/20185
dc.description	El MACBA a... El Museu d'Art Contemporani de Barcelona vol esdevenir una plataforma d'irradiació per a la creació artística contemporània. El MACBA té com a missió fonamental construir una col·lecció, amb la voluntat de conservar-la, estudiar-la i donar-la a conèixer al públic. La Diputació de Barcelona, a través de la seva Oficina de Difusió Artística (ODA), dóna suport a les polítiques culturals municipals de promoció de l'art contemporani que progressivament els ajuntaments van implementant amb l'objectiu de sensibilitzar els ciutadans i ressituar la valoració social de l'art contemporani. És per aquests motius que el MACBA ha acollit amb molt d'interès la proposta de la Diputació de Barcelona d'itinerar algunes obres de col·lecció del MACBA en diversos espais d'art d'una sèrie de municipis de l'àrea de Barcelona com a part de la programació que duen a terme els seus ajuntaments. Aquest és un projecte, iniciat tot just al cap de dos anys de la inauguració del Museu i amb una voluntat clara de continuïtat, que ha estat possible, doncs, gràcies a la coincidència de propòsits: és a dir, convertir aquestes petites exposicions en instruments educatius, en eines per aprofundir en el coneixement d'una sèrie d'obres emblemàtiques de la col·lecció MACBA, i, més en general, en eines per al cultiu del gust i la sensibilitat contemporànies entre el públic més ampli possible. Des de ja fa uns quants anys, molts dels debats teòrics i fins i tot algunes de les mateixes propostes artístiques s'han interrogat sobre el paper dels museus com a institució, i sobre els seus límits físics i conceptuals. Amb el programa "El MACBA a...", que iniciem conjuntament el MACBA i l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, tenim la intenció de contribuir a diluir els límits de l'edifici i de fer nostra la voluntat d'ajudar a consolidar un entramat sòlid i arrelat al territori que faciliti el coneixement i el gaudi de l'art del nostre temps. La dècada dels seixanta aporta una de les transformacions més significatives quant a les relacions entre l'art i la natura. Si fins el pintor s'havia passejat pel paisatge per tal de representar-lo a través dels diferents matisos que els corrents artístics anaven imposant, amb les primeres temptatives conceptuals l'artista decideix "fugir" cap a la natura i fer-ne un motiu de reflexió, prenent-la alhora com a suport i matèria. Tres dècades més tard, aquesta immersió en la natura com a camí cap a la utopia, cap a les maneres de viure més primitives i cap a una certa mística de la natura, ha evolucionat substancialment, fins la punt que les relacions establertes s'han consolidat quant a enfortir els lligams entre l'individu i la natura, a la qual aquell imprimeix les seves obsessions de caire personal. Entre les obres seleccionades per ser presentades a la Sala Muncunill de Terrassa, la monumental obra de "Thames Circles" de l'artista anglès Richard Long, se situa en la intersecció dels comentaris precedents. Des dels seus inicis, Long ha estat un gran viatger; i el fet de recórrer deserts, carenes muntanyoses, valls i rius pel cinc continents, li ha permès deixar la seva traça en el paisatge, tant caminant-hi simplement com fent-hi lleugeres modificacions. D'aquestes darreres intervencions –línies, cercles, espirals, rectangles, etc.- sorgiran les peces d'interior, unes construccions geomètriques realitzades amb tota mena de materials naturals que s'inscriuran en els espais expositius com a subtils transposicions de la natura, com a desplaçaments intermitents entre la natura i la cultura. En el cas de Perejaume, persisteixen els mateixos eixos conceptuals que ja hem esmentat per a Long: la idea de passejada com un signe que l'artista inscriu damunt del paisatge, i la idea del desplaçament constant. Pel que fa a Perejaume, però, el seu vincle amb la pintura fa que qualsevol de les seves intervencions revelin una voluntat ineludible de romandre dins la idea de paisatgisme, encara que revisada sota l'òptica d'altres mitjans artístics, com ara la fotografia, el vídeo, la instal·lació o el llibre d'artista. L'obra "Postaler" és la conseqüència de les seves reflexions sobre la postal com a fragment de paisatge i el mirall com a superfície susceptible de captar tots els paisatges possibles. En canvi, la sèrie de fotografies "sant Pol de Mar" manté la idea de desplaçament entre interior i exterior, entre espais naturals i espais construïts, tot afegint-hi un altre element recorrent en la seva obra, la presència del teatre com a representació. En el moment en què Joan Rom va fer les obres "Extremitat" i "Biga-vehicle per travessar el Bardo" (1986), presents en aquesta selecció, l'artista, quan se li pregunta d'on surten les escultures de cautxú, assenyala: " Les he trobat mentre caminava". Novament, retrobem la necessitat de recórrer el paisatge com una manera d'aprendre la naturalesa de les coses i treballar d'una manera més introspectiva. Per Rom, el cautxú, li interessava perquè és tou però també és rígid, és industrial però també té una alguna cosa del món vegetal, característiques contraposades que, segons el mateix artista. Són idònies per fer-lo portador d'una imatge de reflexió. Una branca de pi, fil de coure, ferro, lacre, cera, feltre, etc., són els materials triats per Eva Lootz, que mantenen un estret lligam amb la natura. En tots predominen de fragilitat i mal·leabilitat, les quals possibiliten canvis, que aniran consolidant la forma definitiva del seu repertori objectual. Uns objectes familiars amb els quals aborda la recerca de símbols que relacionen les coses amb les paraules, amb la memòria, i les situen entre passat, present i futur. Les escultures de Schlösser reflecteixen la voluntat d'establir una relació senzilla i poètica amb la natura, tot mirant de trobar en la fragilitat i en l'ínfim una via d'identificació amb ella. La sèrie d'escultures "Velero", a la qual pertany l'obra seleccionada per a aquesta exposició, està realitzada amb materials naturals, i és com una mena d'instrument musical ancestral, com un dibuix en l'espai que ens evoca els mòbils d'Alexandre Calder, d'Àngel Ferrant o de Moisès Villèlia.	ca
dc.format	JPEG	ca
dc.publisher	Arxiu. Centre d'Estudis i Documentació MACBA	ca
dc.relation.isversionof	11350/20172	ca
dc.rights	© MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona	ca
dc.rights	© De les obres: els artistes	ca
dc.source	A.HIS.04090	ca
dc.subject	Històric MACBA	ca
dc.subject	Espanya	ca
dc.subject	Catalunya	ca
dc.subject	Barcelona	ca
dc.subject	2011-2020	ca
dc.title	El MACBA a… Terrassa [Reportatge fotogràfic exposició itinerant de la Col·lecció]	ca
dc.title.alternative	El MACBA a… Terrassa [Photographic report of the itinerant collection exhibition]	en
dc.title.alternative	El MACBA a… Terrassa [Reportaje fotográfico exposición itinerante de la colección]	es
dc.type	Imatge	ca
dc.format.pixeldimensions	1000x665	ca
dc.format.resolution	72 ppi	ca
dc.creditline	Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Històric MACBA	ca
dc.format.tecnicacataleg	8 fotografies : digital, jpeg, col.	ca
dc.format.source	Arxiu digital	ca
dc.accessrights	DEFAULT	ca
dc.format.versio	Consulta	ca
dc.title.series	0916. Reportatges fotogràfics i audiovisuals de les exposicions	ca
dc.title.series	ACT1921	ca
dc.contributor.photographer	Casanovas, Daniel	ca
dc.date.createdStandard	1997	ca