El MACBA a… El Prat de Llobregat [Reportatge fotogràfic exposició itinerant de la Col·lecció] | Documentació Col·lecció. Fotografia | Documentació Col·lecció | Fons històric MACBA | Fons documental

Show simple item record

dc.creator	MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona	ca
dc.date	26/09/1997-19/10/1997	ca
dc.date.accessioned	2016-07-15T14:19:04Z
dc.date.available	2016-07-15T14:19:04Z
dc.date.issued	2016-07-15
dc.identifier	DIG_A.HIS.04083_l	ca
dc.identifier.uri	http://hdl.handle.net/11350/20184
dc.description	El MACBA a... El Museu d'Art Contemporani de Barcelona vol esdevenir una plataforma d'irradiació per a la creació artística contemporània. El MACBA té com a missió fonamental construir una col·lecció, amb la voluntat de conservar-la, estudiar-la i donar-la a conèixer al públic. La Diputació de Barcelona, a través de la seva Oficina de Difusió Artística (ODA), dóna suport a les polítiques culturals municipals de promoció de l'art contemporani que progressivament els ajuntaments van implementant amb l'objectiu de sensibilitzar els ciutadans i ressituar la valoració social de l'art contemporani. És per aquests motius que el MACBA ha acollit amb molt d'interès la proposta de la Diputació de Barcelona d'itinerar algunes obres de col·lecció del MACBA en diversos espais d'art d'una sèrie de municipis de l'àrea de Barcelona com a part de la programació que duen a terme els seus ajuntaments. Aquest és un projecte, iniciat tot just al cap de dos anys de la inauguració del Museu i amb una voluntat clara de continuïtat, que ha estat possible, doncs, gràcies a la coincidència de propòsits: és a dir, convertir aquestes petites exposicions en instruments educatius, en eines per aprofundir en el coneixement d'una sèrie d'obres emblemàtiques de la col·lecció MACBA, i , més en general, en eines per al cultiu del gust i la sensibilitat contemporànies entre el públic més ampli possible. Des de ja fa uns quants anys, molts dels debats teòrics i fins i tot algunes de les mateixes propostes artístiques s'han interrogat sobre el paper dels museus com a institució, i sobre els seus límits físics i conceptuals. Amb el programa "El MACBA a...", que iniciem conjuntament el MACBA i l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, tenim la intenció de contribuir a diluir els límits de l'edifici i de fer nostra la voluntat d'ajudar a consolidar un entramat sòlid i arrelat al territori que faciliti el coneixement i el gaudi de l'art del nostre temps. La proposta del MACBA per a la Sala d'Art Josep Bages del Prat inclou obres caracteritzades per la presència, més o menys latent, de l'ésser humà. Són obres impregnades de d'elements introspectius i autoreferencials que posen de manifest que els límits entre art i vida són molt propers, i que en molts moments es desdibuixen. La sensibilitat envers el món íntim i personal de l'artista revela un nou interès pel subjecte, pel seu sentiment i pel seu pensament. Els factors espirituals i físics que configuren la identitat de l'artista que la materialitzen, es converteixen en els materials expressius més propers de què aquest disposa i, per tant, esdevenen els protagonistes de la seva obra. Ramon Guillén-Balmes presenta l'obra "Arqueologia d'artista" (1991-1992), conjunt d'objectes que estan a mig camí entre l'element orgànic, la pròtesi i l'eina. En tots aquests objectes hi ha una referència ambigua al cos, encara que sigui amb una lleugera insinuació de trobar-nos en presència d'òrgans o vísceres vitals. Com diu Hubert Charbit a propòsit de l'obra de Guillén-Balmes: "La pròtesi juga amb dues baralles: continua arrapant-se al cos i s'hi ajusta tan bé que, per mecànica que sigui, transmet a l'estri la càrrega ambigua dels òrgans i l'escalfor de les vísceres." L'obra que es presenta de Joan Rom, de l'any 1994, es pot aborda des d'una posició propera. La peça, construïda amb pell i fusta, evoca formes antropomòrfiques. Tot i que sovint costa de reconèixer-hi el que tenen d'humà, s'hi endevina la perllongació d'una última idea de cos: pròtesis, ortopèdies, vestigis, empremtes, etc. L'absència esdevé la gran protagonista; hi ha una existència que és present sense estar representada. Són obres de formes indefinides, amb una figura d'una fragilitat aparent com una carcassa tova, flonja, que es valen d'una ànima que funciona com a estructura interna de la forma externa per sustentar-se. La "Funda" (1972), de Robert Llimós, amb la sèrie de fotografies que l'acompanya, ens remet a accions en què el cos i la seva experiència són protagonistes. Llimós, un dels participants en la Documenta V (Kassel, 1972), al mateix temps que seguia l'ininterromput procés de rebuig i retorn a la pintura, va fer accions i objectes que permeten incloure'l en el grup conceptual català dins el qual va tenir un paper destacat. Va construir elements tridimensionals, com una escala, una cadira, amb materials corrents com la lona. Aquest període coincideix amb la construcció de diferents versions de ziga-zaga en què, repetia, en volum, el gest de la pinzellada... Segons afirma Antoni Marí: "És un camí sense sortida, una tràgica ironia que evidencia la fal·làcia de l'art i els seus límits i la dificultat de depassar-los". Tots els elements que apareixen en l'obra de Juan Muñoz mostren una gran càrrega de sentit, amb una sentiment d'absència. En el cas dels balcons, sempre estan buits, com les baranes que no porten enlloc, els passadissos buits o les cambres sense habitar. Però aquesta buidor porta implícita la presència de la figura. Com diu el mateix artista: "Al principio, las obras, como los balcones vacíos, estaban relacionados con la ausencia de la figura humana. [...] quería hacer una sola obra que estuviera entre dos posiciones: entre no hacer nada y observar y pasar y que te observen [...] al construir los balcones sentí que estaba mirando aquello que me miraba a mí [...]". "Remote Control II" (Control Remot II) (1989), de Jana Sterback, introdueix junt al cos un nu element: la màquina i la seva relació amb la persona. Si el cos és un dels punts de referència de l'obra d'aquesta artista, la tecnologia aporta noves possibilitats de creació alhora que comporta un perill de pèrdua de control. En la performance "Remote Control II" el comandament a distància es converteix en l'element central de l'obra, ja que, segons qui l'accioni, és instrument de domini o de submissió.	ca
dc.format	JPEG	ca
dc.publisher	Arxiu. Centre d'Estudis i Documentació MACBA	ca
dc.relation.isversionof	11350/20178	ca
dc.rights	© MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona	ca
dc.rights	© De les obres: els artistes	ca
dc.source	A.HIS.04083	ca
dc.subject	Històric MACBA	ca
dc.subject	Espanya	ca
dc.subject	Catalunya	ca
dc.subject	Barcelona	ca
dc.subject	2011-2020	ca
dc.title	El MACBA a… El Prat de Llobregat [Reportatge fotogràfic exposició itinerant de la Col·lecció]	ca
dc.title.alternative	El MACBA a… El Prat de Llobregat [Photographic report of the itinerant collection exhibition]	en
dc.title.alternative	El MACBA a… El Prat de Llobregat [Reportaje fotográfico exposición itinerante de la colección]	es
dc.type	Imatge	ca
dc.format.pixeldimensions	1000x665	ca
dc.format.resolution	72 ppi	ca
dc.creditline	Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Històric MACBA	ca
dc.format.tecnicacataleg	7 fotografies : digital, jpeg, col.	ca
dc.format.source	Arxiu digital	ca
dc.accessrights	DEFAULT	ca
dc.format.versio	Consulta	ca
dc.title.series	0916. Reportatges fotogràfics i audiovisuals de les exposicions	ca
dc.title.series	ACT1914	ca
dc.contributor.photographer	Casanovas, Daniel	ca
dc.date.createdStandard	1997	ca