dc.description | L'obra de Carol Rama no es va poder veure en el seu temps. No comptava amb un marc epistèmic-polític que ho fes possible. La censura la va relegar als marges de l'amateurisme i de l'obscè. I així, tot allò que s'hauria hagut de dir sobre Rama, mai no es va dir al seu moment. La qüestió és: estem preparats avui, des del museu del segle XXI, per Carol Rama? Nascuda a Torí, en el si d'una família de la burgesia industrial, la seva obra s'estén al llarg de set dècades (1936-2006) com un contra-arxiu que reconstrueix la història de les avantguardes del segle XX. Carol Rama experimenta amb l'informalisme, l'art abstracte concret i el povera, sense integrar-se mai en cap d'aquests corrents eminentment masculins. Amb els seus retrats de l'internament, els seus bricolatges orgànics o les seves auto-representacions animalistes, Rama va articulant una obra que transcendeix el material biogràfic, del que alhora es nodreix, per inventar un nou cos dissident i utòpic. SON[I]A parla amb Paul Beatriz Preciado, co-comissari, juntament amb Teresa Grandas, de l'exposició "La passió Segons Carol Rama". Preciado ens ofereix un recorregut assagístic per la trajectòria de l'artista i desgrana els successius processos de invisibilització als quals aquesta ha estat sotmesa, fins a convertir-se en "la nostra extemporània més absoluta". Escaleta del programa: 00:05 Introducció, 02:45 Carol Rama, ¿"camarada del nostre temps"?, 03:40 Contra una historiografia normalitzadora, 05:18 Acuarel·les, les representacions del tancament, 08:47 Pornografiar, eclipsar, 11:18 Dorinas i Appassionatas: els retrats dissidents, 13:24 Descobrir, invisibilitzar, 15:34 Una conversa impossible amb el seu temps, 17:38 De l'abstracció orgànica al "queer povera", 21:08 Una pintura sense pintura. Organismes ben definits però vulnerables, 22:52 El retorn a la figuració. Jo sóc la vaca boja, 26:11 La càmera obscura, 27:05 L'assalt dels sabers subalterns. Repensar la modernitat. | ca |