Un segle breu: Col·lecció MACBA [Enregistrament audiovisual exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Barson, Tanya; Martínez, Pablo; Grandas, Teresa; Perelló Ferrer, Antònia M.; Chu, Hiuwai

—04/10/2018-

Aquesta nova mostra proposa un recorregut cronològic per la Col·lecció MACBA des de 1929 fins a l’actualitat. El 1929 Barcelona va acollir l’Exposició Universal, per a la qual Mies van de Rohe, en col·laboració amb Lilly Reich, va dissenyar el Pavelló Alemany o Pavelló Barcelona. Per iniciativa de Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé, es va fundar el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). André Breton va escriure el Segon manifest surrealista i, a París, un grup d’artistes abstractes amb Joaquín Torres-García i Michel Seuphor al capdavant va fundar Cercle et Carré. Aquell mateix any es va obrir a Nova York el Museu d’Art Modern (MoMA) i Virginia Woolf va publicar el seu assaig feminista Una cambra pròpia. Aquest és el context cultural amb què s’inicia la nova exposició, que inclou nombroses obres clau en un seguit de sales dedicades als moments o dècades més significatius. Una mostra que, comissariada per l’equip del MACBA, posa especial èmfasi en les presentacions i experiències canviants de l’art al llarg d’aquestes nou dècades o «segle breu». La presentació està pensada per explicar la història de l’art modern i contemporani a través de les perspectives particulars, polítiques i temes que la Col·lecció MACBA va desenvolupar des del seu començament. A més, aquesta història es presenta específicament des de la perspectiva de Barcelona, de manera que dates com el 1929 i els episodis que es mostren a continuació tenen la seva arrel a la ciutat. Sense anar més lluny el Pavelló Barcelona, un emblema del modernisme utòpic internacional, va ser el motiu que els artistes de la Bauhaus Josef i Anni Albers visitessin la ciutat comtal. En diàleg amb l’obra dels primers artistes de la modernitat –Alexander Calder, Joaquín Torres-García i Alberto, entre d’altres– s’analitzen la transformació de Barcelona i el seu compromís amb la modernització. Les sales següents aborden la Guerra Civil Espanyola com una guerra igualment d’imatges i propaganda, i també l’aparició, després del conflicte, d’una nova generació d’artistes que exploraven les tensions de les seves conseqüències i de la dictadura mitjançant llenguatges divergents d’abstracció. Aquesta primera expressió de les mostres té com a nucli una sala centrada en les protestes i polítiques de 1968, ara que se’n celebra el cinquantè aniversari, i de 1975, quan va morir el dictador espanyol Franco. Van ser èpoques en què els artistes catalans van explorar el pop i el conceptualisme polititzats i carregats de sàtira, tant en la clandestinitat com a l’exili des de París i Nova York. L’obra d’artistes com Miralda, Joan Rabascall i Eulàlia Grau apareix en relació amb la dels seus coetanis internacionals, que també estan representats a través de l’exploració de l’espai urbà. L’impacte del feminisme des dels anys setanta i la política d’identitat a partir dels vuitanta s’explica mitjançant obres fonamentals com Inflammatory Essays (Assaigs inflamatoris), de Jenny Holzer, i King Zulu (Rei zulú) i Self Portrait (Autoretrat), quadres icònics de Jean-Michel Basquiat de 1986. Els anys noranta es presenten com un temps d’estudi dels temes de la memòria i els vestigis a través del cos absent, amb imponents obres escultòriques o instal·lacions d’artistes com Christian Boltanski. Les últimes sales ens tornen al present amb els reptes de la humanitat a l’era de la globalització, el sistema capitalista, les relacions de poder desiguals i com els artistes han tractat la immigració a la seva obra, tot juxtaposant imatges de la sèrie Methane for All (Metà per a tothom, 2008) d’Allan Sekula, que documenta la indústria costera de Barcelona i Mar Negro (2013), de Carlos Aires, que utilitza fragments de fusta d’antics vaixells i embarcacions de migrants. Històries de la ciutat, el seu passat i present, s’entrellacen, per tant, amb els desenvolupaments significatius de la història de l’art modern i contemporani. Si bé aquesta nova presentació de la Col·lecció MACBA pretén mostrar les obres més destacades junts amb altres menys conegudes, també posa de manifest la singularitat de la col·lecció en general, i facilita una visió crítica i no hegemònica de l’art modern i del projecte de modernitat. Amb el temps i en diferents moments, les obres exposades canviaran a través de modificacions de major o menor escala, per tal d’oferir una presentació més dinàmica i plural.