- Repositori Digital MACBA
- Fons documental
- Fons històric MACBA
- Programa d'Estudis Independents (PEI)
- Programa d'Estudis Independents (PEI). Enregistrament audiovisual
- Ver ítem
L'animalitat i la monstruositat en qüestió -- D'animals i monstres. Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat] —23/10/2010
Identificador –
DIG_A.HIS.00317_l
Técnica –
Arxiu de vídeo digital
Duración –
2:25:28
Idioma –
Inglés
Castellano
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Històric MACBA
© MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona
© Lars Bang Larsen
© Ximena Briceño
CC BY-NC-ND 3.0 ES
Resumen
Seminari PEI Obert a cura de Xavier Antich i Manuel Asensi. Gilles Deleuze ja va plantejar que la qüestió d'allò animal podia esdevenir una aposta estratègica, ja que permetria elaborar una teoria sobre el que és anòmal. La humanitat, pensava, és tributària d'aquesta animalitat anòmala, de manera que repensar l'estatus d'allò animal podria transformar la comprensió del que és humà. Així es va acostar a la rata Josefina de Kafka, a les vespes i les orquídies de Proust, a la paparra de Uexküll o a la Pantera rosa. Jacques Derrida, al seu torn, va abordar en els seus últims textos "(L'animal que donc je suis, 2006)" la deconstrucció d'una tradició filosòfica que ha maltractat els animals ja des del concepte mateix. Amb això, Derrida intentava mostrar la fragilitat i porositat de les suposades fronteres entre el que és animal i el que és humà, i obria un àmbit especulatiu que va quedar truncat amb la seva mort. Davant la temptació de sucumbir a una ecologia sentimental o una antropologització d'allò animal, Deleuze i Derrida van invitar a pensar-hi com a fenomen anòmal i liminar, més que no pas fronterer. En aquesta perspectiva, el seminari es proposa reobrir la qüestió de l'animalitat i del que és monstruós a la cruïlla entre pensament i pràctiques artístiques i en el si d'una indagació sobre la identitat (ja no idèntica ni substancial) i allò comunitari. Planteja igualment una interpel·lació sobre el paper que han tingut l'animalitat i la monstruositat com a dispositius d'alterització i marginalització de determinats col·lectius. Programa Dijous 21 i divendres 22 d'octubre de 18 a 21 h; dissabte 23 d'octubre de 10 a 14 h. Dijous 21 d'octubre. "Reprenent el fil Anne Sauvagnargues: Sobre / a partir de Gilles Deleuze Manuel Asensi: Sobre / a partir de Jacques Derrida". Divendres 22 d'octubre. "La monstruositat com a alterització". Pilar Pedraza: "Sobre la dona barbuda i altres fantasies". Jeffrey J. Cohen: "La promesa dels monstres". Dissabte 23 d'octubre. "L'animalitat i la monstruositat en qüestió". Ximena Briceño: "L'animalitat en la literatura i l'art llatinoamericà". Lars Bang Larsen: "Els monstres treballant" -Participants. Xavier Antich és professor d'Estètica i director del Màster en Comunicació i Crítica d'Art de la Universitat de Girona. És director del Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA. Manuel Asensi és catedràtic de Teoria de la Literatura a la Universitat de València i subdirector del Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA. Anne Sauvagnargues és Maître de conférences en Filosofia a l'École Normale Supérieure de Lyon. Autora de "Deleuze et l'art" (2005) i "Deleuze. De l'animal à l'art" (2006). Jeffrey J. Cohen és professor d'Estudis Culturals a la George Washington University. "Editor de Monster Theory. Reading Culture" (1996) i autor de "Of Giants: Sex, Monsters, and the Middle Ages" (1999) i "Hybridity, Identity and Monstrosity in Medieval Britain: Of Difficult Middles" (2006). Pilar Pedraza és professora d'Història de l'Art a la Universitat de València. Autora de "Venus barbuda y el eslabón perdido" (2009), "Espectra. Descenso a las criptas de la literatura y el cine" (2004), "Máquinas de amar. Secretos del cuerpo artificial" (1998) i "La bella, enigma y pesadilla" (1991), a més de diverses novel·les i antologies de literatura fantàstica. Ximena Briceño és professora a la Stanford University. Especialista en narratives museístiques de les pràctiques performatives contemporànies i la seva relació amb la literatura contemporània de l'àmbit llatinoamericà. Autora de "Consuming Cultures. The Museum Boom in Latin America". Lars Bang Larsen és crític i comissari. Ha comissariat exposicions com "Pyramids of Mars" (Fruitmarket Gallery, Edimburg 2000), "The Echo Show" (Tramway, Glasgow 2003), Populism (Stedelijk Museum, Amsterdam 2005), "La insurrección invisible de un millón de mentes" (Sala Rekalde, Bilbao 2005) y "A History of Irritated Material" (Raven Row, Londres 2010). Ha publicat monografies sobre els artistes Sture Johannesson i Palle Nielsen, i acaba de publicar l'assaig "Zombies of Immaterial Labor: the Modern Monster and the Death of Death"
Ficheros en el ítem: 1
- Nombre:
- DIG_A-HIS-00317_001_l.mp4
- Tamaño:
- 3.205Gb
- Formato:
- video MPEG-4
- Descripción:
- (02:25:28)
Descargar
Reproduce