Diagramar els nous moviments -- Entre la producció i els fets. La reinvenció de l'activisme artístic. Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Sholette, Gregory; Begg, Zanny

—11/03/2010

Moderat per Marcelo Expósito. El debat entorn de les articulacions entre art, política, activisme i comunicació ha anat adquirint cada vegada més legitimitat i presència al llarg dels últims quinze anys. Des de mitjan de la dècada passada, l'activitat desenvolupada tradicionalment dins l'àmbit de la institució artística i la política de moviments han anat generant una multiplicitat d'articulacions i formes de traducció entre si, de manera que podríem dir que actualment travessem un cicle de reinvenció complexa de l'activisme artístic. Aquesta complexitat es posa de manifest si ens fixem en dos dels esdeveniments que formen part del big bang que detona alhora l'explosió de les noves polítiques autònomes dels moviments i les noves polítiques d'experimentació al si de la institució artística: respectivament, la irrupció zapatista de 1994 i la celebració de la Documenta X el 1997. El terme «activisme artístic», que aquí s'utilitza de manera laxa, remet a una àmplia constel·lació semàntica i forma part d'un imaginari que s'ha anat conformant al llarg d'un segle, des de les experiències inicials de desbordament cap a un o altre costat de la frontera que convencionalment ha separat l'activitat política de la pràctica artística dins l'àmbit de la institució. Alguns referents crucials d'aquests desbordaments es troben en la radicalització de l'avantguarda soviètica (en el trànsit de la fase de laboratori del cubofuturisme, el constructivisme i el suprematisme cap a les pràctiques productivistes i factogràfiques) i en el dadaisme de l'Alemanya de Weimar (mitjançant la invenció del fotomuntatge polític o el teatre d'avantguarda i agitació). Durant els debats que, a principi de la dècada de 1920, disputaven quines havien de ser les línies de desbordament de fase especulativa de l'avantguarda constructivista, es va esgrimir una panòplia d'opcions: alguns plantejaments buscaven la inserció de l'avantguarda plàstica en la producció industrial -la línia productivista- i d'altres postulaven -a través de l'activitat factogràfica- que l'avantguarda artística estava més ben preparada per intervenir en les diverses formes d'activisme social requerit per a la construcció del socialisme i l'extensió de la revolució obrera. En el curs del Programa d'Estudis Independents Imaginació política s'han estat explorant, des de l'any 2006, tres moments centrals en què, al llarg d'aquest últim segle, s'han produït actuacions complexes d'allò que podríem denominar, d'una manera força genèrica, la crítica de les institucions i l'activisme artístic. Durant el seminari del PEI Obert Els nous productivismes, que es va organitzar l'any passat en el marc d'aquest curs, els convidats i el públic van reflexionar tant sobre l'estat d'aquests debats dins l'avantguarda soviètica com sobre la seva possible actualització en pràctiques contemporànies de l'actual cicle. El seminari "Entre la producció i els fets". La reinvenció de l'activisme artístic se centra d'una manera més estricta en experiències que actualment es despleguen des de territoris geopolítics diversos, vinculades a tradicions culturals heterogènies i contextualitzades en diferents formes de conflicte