Son[i]a #213. Podcast amb Ignacio Uriarte [Publicació sonora]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Uriarte, Ignacio

—01/09/2015

A Ignacio Uriarte sempre l'acompanya l'anècdota del seu passat d'oficinista i de com, en començar a treballar com a artista, ha seguit emprant els mateixos gestos, materials i destreses que en la seva anterior vida. En la seva obra, gairebé performativa malgrat que acostuma a formalitzar-se com un objecte, veiem com blocs de notes, el paper, el full d'Excel, arxivadors, bolígrafs, la màquina d'escriure i el llapis, entre d'altres, apunten a l'art conceptual i al minimalisme dels anys seixanta per actualitzar-lo des del reduït espai d'un cubicle d'oficina de finals de segle XX. Però més enllà de l'anècdota inicial, el seu extens treball es desplega, amb serietat i sentit de l'humor a parts iguals, per meditar sobre temes tan diversos com l'ordre, la cultura popular o el temps. Amb motiu de la seva participació en l'exposició "Espècies d'Espais" amb tres noves peces murals de paper, SON[I]A parla amb Ignacio Uriarte de la seva rutina quotidiana com a artista, de la desaparició de l'oficina física, de la pervivència del seu imaginari i de la procrastinació i el sobrecompliment de les normes com formes de resistència davant de la imposició de l'eficiència i la productivitat. Escaleta del programa: 01:46 L'ambivalència de l'anècdota inicial, 04:53 L'exageració de la norma és una forma de resistència, 06:35 Algunes icones i referents, 09:38 De Bartleby a Kafka, la procrastinació i altres modes d'eficiència, 12:59 Les peces de paper, 14:59 Les peces sonores. Una meditació relacionada amb el temps.