MACBA presenta "Charlotte Posenenske: Work in Progress" [Teaser]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

—18/10/2019-08/03/2020

Charlotte Posenenske: Work in Progress aprofundeix en la pràctica d’aquesta artista alemanya entre els anys 1956 i 1968, un breu però intens període en què es va dedicar a la creació artística. Posenenske (1930-1985) va néixer com a Charlotte Mayer a Wiesbaden, Alemanya, en el si d’una família jueva. Va estudiar a l’Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart amb Willi Baumeister, que la va introduir en el moviment modern i el constructivisme soviètic. L’obra de Posenenske oscil·la entre el minimalisme i el conceptualisme, l’art participatiu i la performance, la pràctica social i la crítica institucional. L’exposició reuneix els seus primers dibuixos i pintures, els seus relleus d’alumini, i les seves últimes i conegudes escultures modulars. També s’hi inclouen els prototips originals d’aquestes escultures modulars, així com elements de nova fabricació. "Charlotte Posenenske. Work in Progress" està organitzada per la Dia Art Foundation. La itinerància europea de l’exposició està organitzada en col·laboració amb: MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona; Kunstsammlung Nordrhein Westfalen, Düsseldorf; i Mudam Luxembourg—Musée d’Art Moderne Grand-Duc Jean. Utilitzant materials de construcció, la repetició seriada i la fabricació industrial, Posenenske va desenvolupar una forma de minimalisme de producció massiva que responia a les preocupacions socials i econòmiques de la seva època, evitant el mercat de l’art i rebutjant les jerarquies formals i culturals convencionals. Les seves escultures modulars permetien al «consumidor» ‒comissari d’exposició, espectador o propietari‒ decidir i canviar la configuració de la instal·lació segons les seves preferències, cosa que suposava renunciar a una part de l’autoria de l’artista i obrir l’obra als altres. En una declaració de principis en forma de manifest que va publicar a Art International el 1968, Posenenske afirmava: «Les coses que faig són canviables, tan senzilles com puc, reproduïbles. Són components d’un espai perquè són com elements de construcció, es poden redistribuir sempre en noves combinacions o posicions, i d’aquesta manera alteren l’espai. Aquestes alteracions corresponen al consumidor, que participa així, una vegada i una altra, en el procés de creació.». Aquesta obertura es reflectia també en el fet que Posenenske pretenia que les seves obres fossin replicables i no les restringia a una edició limitada. A més, dinamitava l’imperatiu econòmic del mercat de l’art posant-les a la venda al preu del cost material. Segons ella, «l’art és una mercaderia de contemporaneïtat transitòria [...] Em costa molt d’acceptar que l’art no pugui aportar res per solucionar els problemes socials que ens constrenyen.» El 1968, decebuda amb els límits de l’art, Posenenske va abandonar la seva carrera artística per dedicar-se a la sociologia, un camp on es va especialitzar en l’estudi del treball i la producció industrial. Tot i que Posensenke va mantenir una intensa activitat expositiva durant els anys en què va treballar com a artista ‒juntament amb col·legues com Hanne Darboven, Donald Judd i Sol LeWitt‒, la seva contribució al discurs del minimalisme i el conceptualisme continua sent molt desconeguda. Aquesta retrospectiva constitueix l’exploració més minuciosa de l’obra de Posenenske que s’ha fet des de la seva mort i recupera el llegat de l’artista com una veu crítica i clarivident en el món de l’art contemporani. L’exposició, la primera gran mostra monogràfica dedicada a l’artista alemanya a l’Estat espanyol, es podrà veure al MACBA del 18 d’octubre de 2019 al 8 de març del 2020, després de presentar-se al Dia:Beacon de Nova York (8 de març ‒ 9 de setembre de 2019). Després del seu pas pel MACBA itinerarà per altres museus europeus: el Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen Düsseldorf (4 d’abril ‒ 2 d’agost de 2020) i el Mudam Luxembourg ‒ Musée d’Art Moderne Grand-Duc Jean (2 d’octubre de 2020 ‒ 10 de gener de 2021). Comissàries del projecte: Jessica Morgan i Alexis Lowry (Dia Art Foundation) i Hiuwai Chu (exposició al MACBA).