La educación como campo de batalla -- Aprendre a imaginar-se. Sobre pedagogies i emancipació. PEI obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Fernández Martorell, Concha; Carbonell, Jaume; Solé Blanch, Jordi

—18/11/2017

Per crear nous mons, lluitar per altres formes de vida i construir configuracions socials diverses, primer cal imaginar-los. En tot procés emancipador la imaginació hi té un paper crucial, i ha de ser exercitada i posada en pràctica com una forma no sols de resistència, sinó també de transgressió; com la capacitat crítica de connectar elements aparentment dispersos o distants entre si. En aquest sentit, l’escola i el museu han estat pensats com a espais per a l’emancipació social, com uns llocs on la promesa d’un futur millor es feia possible, ja fos mitjançant la igualació del temps que suposa l’escola, ja fos pel temps suspès de la contemplació desinteressada de l’experiència estètica. Ara bé, alhora que es constituïen com a espais d’alliberament i possibilitat, albergaven la contradicció de ser espais de reproducció i de control social, llocs per a la normalització disciplinària. En un moment en què les pràctiques educatives semblen amenaçades per la productivitat i l’eficiència al servei d’un mercat laboral que captura els aprenentatges i que concep l’educació com un espai per al rèdit productiu i el benefici, volem pensar en els laboratoris pedagògics on l’educació ha actuat i actua amb finalitats diferents a l’acumulació de coneixement o la reproducció social; una educació com a espai polític i d’alliberament individual i col·lectiu. Aprendre a imaginar-se aborda la manera en què els processos formatius poden esdevenir espais per a l’activació d’una imaginació política que intervingui en l’àmbit social i es pensi com una possibilitat de producció de formes de vida. El -se del títol (d’«imaginar-se») apel·la a la col·lectivitat i alhora a l’individu. És el -se de la societat, composta per individus que formen part irremeiablement d’un món interrelacionat i interdependent. Per a aquest debat s’han convocat projectes i pensadors que, des de diverses pràctiques, puguin nodrir modalitats d’aprenentatge que permetin pensar i actuar d’una manera radical sobre la realitat. L’objectiu no és tant fer un diagnòstic de l’estat de la qüestió, sinó més aviat exercitar el pensament d’altres educacions possibles, per tal de redefinir els marges de la potència de l’educació. Emmarcat en l’àrea de Pedagogies i emancipació del Programa d’Estudis Independents del MACBA, aquest seminari pretén configurar un espai d’aprenentatge i d’activació de la imaginació pedagògica a partir de tallers, conferències, debats i projeccions. Una trobada per a la reflexió sobre pràctiques que il·luminin l’excepcionalitat d’aquest temps i que, davant l’actual controvèrsia entorn de la necessària renovació de l’escola, debati sobre el concepte d’innovació i la seva submissió a la pressió neoliberal de l’esforç, el rendiment i la productivitat. El seminari es compon de tres tallers simultanis que comptaran amb la participació d’alumnes del PEI, així com d’educadors de museus, educadors socials, mestres i professors d’ensenyaments mitjans. En aquests tallers s’abordaran algunes qüestions relacionades amb l’escriptura com a pràctica d’elaboració poètica a l’aula, el treball amb el cos i la imatge en l’espai públic i la producció d’imaginació institucionalitzada. Després d’aquests tallers d’aprenentatges diversos tindrà lloc un seminari obert al públic. Comissariat per Pablo Martínez.