Filtracions. Nasrin Tabatabai i Babak Afrassiabi [Enregistrament audiovisual exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Gutiérrez, Soledad; Afrassiabi, Babak; Tabatabai, Nasrin

—27/10/2012-20/01/2013

Nasrin Tabatabai i Babak Afrassiabi treballen en col·laboració amb el nom de Pages des del 2004. Han realitzat diversos projectes conjunts, a més de publicar una revista bilingüe en anglès i persa. Residents a Rotterdam, treballen tant a l'Iran com a Holanda. Els seus projectes i l'enfocament editorial de la revista, estretament vinculats, es fonamenten sovint en les equívoques relacions –des d'una perspectiva històrica i política– entre modernitat i art contemporani. En la seva primera exposició individual a l'Estat espanyol, i com a resultat de la seva col·laboració amb el MACBA, Tabatabai i Afrassiabi presenten la instal·lació "Filtracions". L'exposició inclou dues projeccions de vídeo, una maqueta i una sèrie d'objectes i imatges relacionades, tot plegat inspirat principalment en els materials d'arxiu conservats en dues institucions al Regne Unit i a l'Iran: l'arxiu de British Petroleum (BP) i la col·lecció d'art occidental del Museu d'Art Contemporani de Teheran. El 2011, Tabatabai i Afrassiabi van iniciar una sèrie de treballs basats en dos arxius o col·leccions del segle XX. D'una banda, l'arxiu de British Petroleum (BP), vinculat als orígens de la companyia a l'Iran entre 1901 i 1951, quan, amb el nom d'Anglo Iranian Oil Company (AIOC), va descobrir els primers jaciments de petroli a l'Orient Mitjà. L'arxiu conté documentació fotogràfica, textual i cinematogràfica detallada des de principis del segle XX: des de les primeres excavacions petrolíferes fins a la construcció d'una de les refineries de petroli més grans del món a la ciutat d'Abadan, que va esdevenir un model de ciutat industrial moderna a l'Orient Mitjà. Aquesta part de l'arxiu de BP constitueix no sols un inventari meticulós del desenvolupament i creixement de la companyia a l'Iran, sinó també una història de la modernització i la modernitat. Tanmateix, cap al 1951, les vagues dels treballadors, les manifestacions de caràcter polític i la intenció de nacionalitzar el petroli per part de Muhammad Mosaddeq, que acabava de ser elegit primer ministre de l'Iran, van paralitzar la refineria i van forçar l'evacuació dels ciutadans britànics del país. L'altre arxiu data d'un quart de segle més tard: la col·lecció d'art occidental del Museu d'Art Contemporani de Teheran (TMOCA), que abasta des de finals del segle XIX fins a finals de la dècada dels setanta. La crisi del mercat i l'augment del preu del petroli als anys setanta, que va originar un boom econòmic a l'Iran, van facilitar la ràpida creació d'una important col·lecció d'art europeu i americà. La col·lecció es va formar en paral·lel a la construcció del nou museu en un termini de només cinc anys i va ser inaugurada, juntament amb el museu, l'octubre de 1977 en el marc del projecte de modernització del govern. Després de la revolució islàmica del 1979, la col·lecció es va retirar i va quedar emmagatzemada en els soterranis del museu fins que, vint anys més tard, se'n va exhibir de nou una part rigorosament seleccionada. Aquests dos arxius tenen en comú la seva eventual suspensió. I és precisament en aquest estat de discontinuïtat (en el cas de l'arxiu de BP) o de desallotjament (en el cas de la col·lecció del TMOCA) que Tabatabai i Afrassiabi situen aquests dos arxius en les seves obres. El que aquí es proposa és una noció substractiva de l'arxiu, en què l'arxiu es mostra en tota la seva impossibilitat i manca de resolució. "Filtracions", la instal·lació que es presenta actualment al MACBA, inclou exclusivament obres noves relacionades amb aquests dos arxius. Totes elles es presenten en una línia discursiva, de manera que cadascuna es refereix vagament a la següent. Una de les peces centrals de la instal·lació és la projecció d'un vídeo de sis minuts en el qual una veu masculina (d'un director de cinema) llegeix una carta (de l'11 de març del 1951) sobre la "infilmabilitat" d'una "valuosa pel·lícula en tecnicolor dels jaciments petrolífers d'Abadan". En una sèrie de primers plans, la càmera es mou entre diversos objectes disposats en un decorat teatral. En dues ocasions el vídeo és interromput per un pla general del decorat en forma de silueta sobre la pantalla de projecció. A això s'hi afegeixen plans preenregistrats d'una mà recorrent una sèrie de fotografies en blanc i negre del que podria ser el lloc de filmació de la pel·lícula en qüestió: els jaciments petrolífers i la ciutat d'Abadan a l'Iran. Al costat d'aquest vídeo es mostra una sèrie de cartes impreses entre el director de cinema i els càrrecs de la companyia petroliera responsables de la pel·lícula en tecnicolor. Les cartes ens permeten deduir que el 1951 l'Anglo Iranian Oil Company va encarregar a Ralph Keen, el director, la realització d'un projecte cinematogràfic sobre el patrimoni cultural de l'antiga Pèrsia i els efectes positius de la indústria petrolífera en la modernització de l'Iran i els seus ciutadans. La pel·lícula s'havia de titular "Persian Story". Una sèrie de dificultats de caràcter pràctic, però, van obligar el director a abandonar el projecte. Al final es va rodar només un curt en color sobre la companyia petroliera i les seves instal·lacions. El fet que la instal·lació se centri en el film "Persian Story" posa en relleu la "infilmabilitat" de l'arxiu mateix. La pel·lícula va ser un intent frustrat de produir una història impecable en tecnicolor d'acord amb la narrativa de modernització que l'arxiu havia estat projectant des de la seva creació. I és en aquesta "ficció no realitzada" on se situa, segons els artistes, la possibilitat d'una altra mena d'arxiu de la modernitat. Al costat del vídeo esmentat més amunt, la instal·lació incorpora una segona projecció en vídeo en què es documenta la visita dels artistes al sud-oest de l'Iran i a alguns dels emplaçaments de l'arxiu de BP, especialment les zones en què el petroli aflora a la superfície i apareix flotant a l'aigua. Amb una temporalitat totalment diferent de la de l'arxiu i un cert menyspreu per la història, aquestes filtracions de petroli van ser precisament un dels objectes "infilmables" per a "Persian Story". La instal·lació inclou també una maqueta escultòrica de l'edifici del TMOCA, encara que no es tracta d'una representació exacta de l'edifici. La maqueta se centra en els passadissos interiors del museu que van de la planta baixa al soterrani. L'actual museu consta només d'una planta a nivell de carrer, mentre que les sales d'exposició, les oficines i el magatzem estan situats al soterrani. Tot i que la col·lecció d'art occidental del museu representa una experiència de la modernitat i l'art modern històricament i culturalment desplaçada i qüestionada, és possible imaginar-ne avui dia una disposició històrica? Aquesta és una de les qüestions que planteja "Filtracions". Quan es va adquirir la col·lecció, se suposava que acomplia el desig d'associació amb Occident i donava un sentit de contemporaneïtat a l'Iran de la dècada dels setanta. Però aquest anhel de contemporaneïtat comportava una profunda negació de les condicions sociopolítiques i històriques més immediates de la col·lecció. És a dir, la col·lecció –un estrany en terra estrangera– no es va tornar autènticament contemporània fins que no va ser bandejada al soterrani del museu; aleshores va entrar de nou en la història, encara que ho fes per un camí invers. Inauguració: 26 d'octubre de 2012. Comissària: Soledad Gutiérrez. Organització i producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)