Antoni Abad. Megafone.net/2004-2014 [Enregistrament audiovisual exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Abad, Antoni

—18/02/2014-24/06/2014

01 AGO. - 18 OCT. 2015 Pinacoteca do Estado de Sao Paulo. Sao Paulo, Brazil. 31 OCT. 2014 - 11 GEN. 2015 Matadero Madrid. Centro de creación contemporánea. 20 MARÇ - 08 JUNY 2014 Centro Cultural de España en México. 19 MARÇ - 13 ABR. 2014 Laboratorio Arte Alameda, Mèxic. Entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, Antoni Abad (Lleida, 1956) es centra en la realització d’escultures mòbils que, acompanyades de seqüències fotogràfiques, ja indagaven sobre les possibilitats de la imatge expandida i en moviment. Després de la seva estada com a artista-resident a The Banff Centre for the Arts (Alberta, Canadà), comença a treballar amb el mitjà videogràfic, sense renunciar a les preocupacions espacials i arquitectòniques de les seves obres anteriors; n’és un exemple la peça Últimos deseos (1995), que es va presentar a la Biennal de Venècia de 1999, comissariada per Harald Szeemann. El 1996, arran d’una invitació de Roc Parés per a la plataforma «MACBA en línia», impulsada per la Universitat Pompeu Fabra i el MACBA, Abad realitza Sísif, una videoinstal·lació que reinterpreta el mite clàssic i que, a més, es desdobla en una nova versió per a la web. Serà la seva primera incursió dins d’Internet. El 1997 porta a terme una altra videoinstal·lació, titulada Ciències Naturals, que investiga les reaccions d’empatia i repulsió dels usuaris. D’aleshores ençà, Antoni Abad centra la seva activitat en el mitjà digital, amb propostes tan emblemàtiques com Z (2001-2003), una obra que anticipa l’ús de les xarxes socials, en la qual els usuaris s’interrelacionen entre si mitjançant la descàrrega en els seus ordinadors d’una mosca virtual que permet la interacció col·lectiva i simultània. El projecte Z es va presentar al MACBA el 2002 i va rebre el premi Ciutat de Barcelona 2003, en la categoria Multimèdia.Aquestes recerques són el punt de partida de megafone.net, un projecte pioner en l’exploració d’altres possibles usos socials i comunicatius per a les tecnologies telefòniques mòbils, l’ús de les quals es va estendre a finals del segle passat. Creat el 2004, megafone.net ha mantingut l’activitat fins al present, de manera que no sols ha avançat paral·lelament a les transformacions purament tècniques de la telefonia mòbil, sinó que també ha interpel·lat realitats culturals molt diverses i contextos econòmics i polítics variats. Tot això ha transformat el projecte en un autèntic observatori d’experiències i posicionaments sobre la veu de la comunitat i les seves problemàtiques.Roda de premsa i inauguració: 18 de febrer de 2014. Dates: 18 de febrer –24 de juny de 2014. Exposició organitzada pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en col·laboració amb el Laboratorio Arte Alameda i el Centro Cultural de España a Mèxic, Mèxic DF, Matadero Madrid, i la Pinacoteca do Estado de Sao Paulo, Brasil. Atesa l’especificitat d’aquesta exposició, la itinerància a altres seus es produeix mitjançant descarregues d’Internet en comptes de transport, adaptant i escalant el projecte segons les característiques de l’espai i de l’equip audiovisual disponible en cada cas. El format d’itinerància de l’exposició consta de dos elements essencials: - Slideshows i documentals que es podran descarregar amb autorització prèvia des d’Internet. Aquests continguts s’adaptaran al nombre de projectors i reproductors multimèdia disponibles a cada seu. - Consulta dels projectes de megafone.net i de la documentació addicional que podrà fer-se als iMac i/o iPad disponibles a cada seu. megafone.net és un altaveu comunicatiu que es configura com una invitació a grups socials que les estructures dominants han empès cap als marges de la societat: persones amb diversitat funcional, immigrants il·legals, refugiats polítics, comunitats desplaçades, treballadores sexuals, i sectors professionals com taxistes i missatgers motoristes. A través de reunions presencials i mitjançant l’ús de telèfons mòbils, la proposta promou que aquests col·lectius creïn els seus propis registres de so, vídeo i fotografia, que són publicats d’una manera immediata a la web. Així, l’obra esdevé una mena de megàfon digital –d’aquí el seu nom– que amplifica els testimonis d’aquests grups i comunitats sovint ignorats o desfigurats pels mitjans de comunicació de masses, així com pels estereotips que els estigmatitzen.Al llarg dels primers deu anys d’activitat, megafone.net ha explorat contextos urbans tan diferents com els de Mèxic DF, Lleida, Ginebra, São Paulo, Tindouf (Algèria), Mont-real o Manizales (Colòmbia). Alhora, ha atès col·lectius com els joves gitanos (Lleó), les treballadores sexuals (Madrid), els immigrants nicaragüencs (San José, Costa Rica), les persones amb diversitat visual (Barcelona) i els immigrants llatins i asiàtics (Nova York), entre d’altres. Els participants d’alguns d’aquests projectes han mantingut en actiu les seves transmissions mòbils. Per exemple, BARCELONA*accessible –amb persones amb diversitat funcional– es va iniciar a Barcelona el 2006 i avui continua generant activitat. Aquesta proposta va rebre, el 2006, el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i el Golden Nica Digital Communities del festival Ars Electronica, a Linz, Àustria.L’exposició que mostra el MACBA reuneix per primera vegada documentació extensa sobre aquesta dècada d’activitat de megafone.net, presentada com una instal·lació audiovisual i interactiva que Antoni Abad ha concebut específicament per a l’espai del Museu. Aquesta intervenció documenta les tretze propostes desenvolupades fi ns avui. Els materials compilats inclouen projeccions aleatòries de publicacions audiovisuals a Internet fetes pels participants; quioscos tàctils de consulta en línia de la web de cada un dels projectes; retrats de les persones i els col·lectius implicats; i tres documentals, realitzats per Glòria Martí, que recullen els testimonis que es van generar durant el desenvolupament de cada projecte. La presentació museogràfica explora particularment les transferències entre els usuaris i l’artista, convertit en catalitzador. D’aquesta manera, aquestes experiències ultrapassen els límits institucionals, transformant el museu en receptacle d’aquests treballs, processos i intercanvis i, alhora, connectant-lo no sols amb els espais físics de la ciutat i amb les seves geografies, sinó també amb l’espai virtual, amb el territori potser invisible –però tangible i, sobretot, útil– de les xarxes.Projectes megafone.net2004/2013 – Mèxic DF, Mèxic – sitio*TAXI: Taxistes2005 – Lleida, Espanya – canal*GITANO: Joves gitanos2005 – Lleó, Espanya – canal*GITANO: Joves gitanos2005 – Madrid, Espanya – canal*INVISIBLE: Treballadores sexuals2006-2013 – Barcelona, Espanya – BARCELONA*accessible: Persones amb diversitat funcional2006-2007 – San José, Costa Rica – canal*CENTRAL: Immigrants nicaragüencs2007/2014 – São Paulo, Brasil – canal*MOTOBOY: Missatgers en motocicleta2008 – Ginebra, Suïssa – GENÈVE*accessible: Persones amb diversitat funcional2009-2010 – Manizales, Colòmbia – canal*TEMPORAL: Comunitats desplaçades i persones desmobilitzades a causa del confl icte armat2009-2011 – Tindouf, Algèria – canal*SAHARAUI: Refugiats saharauis2010-2011 – Barcelona, Espanya – Punt de vista cec: Persones amb diversitat visual2011-2013 – Nova York, Estats Units – canal*PLURAL: Immigrants llatins i asiàtics2012/2013 – Mont-real, Canadà – MONTREAL*in/accessible: Persones amb diversitat funcional