Superyo congelado. Luís Gordillo [Reportatge fotogràfic exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Gordillo, Luís

—16/12/1999-05/03/2000

Aquesta exposició retrospectiva va presentar per primera vegada una selecció completa de totes les facetes artístiques de Luis Gordillo (Sevilla, 1934), que incloïa pintures, dibuixos, fotografies i collages produïts al llarg dels últims quaranta anys. La mostra subratllava l'aspecte processual del treball de l'artista i destacava la importància que donava a conceptes com la serialitat i la repetició. Gordillo sosté que una imatge sotmesa a una reproducció permanent no arriba mai a un estat definitiu. Luis Gordillo és un artista singular dins el context espanyol. Tradicionalment se l'ha vinculat al realisme madrileny dels anys setanta i al fenomen del retorn de la pintura dels vuitanta, cosa que suposa deixar de banda la influència que l'informalisme europeu de la postguerra va arribar a exercir en la seva obra, així com la personal reelaboració de l’art pop que l'artista va dur a terme als anys seixanta. Profundament interessat en la psicoanàlisi, Gordillo atorga al seu treball pictòric una dimensió psicoterapèutica que entronca al seu torn amb el pensament tràgic i existencialista. L'artista ha descrit la seva obra com “una necessitat de fugir, de sublimar, d'exorcitzar l'angoixa, de no sentir-se lògic en el món”. Aquesta exposició retrospectiva va mostrar per primera vegada una selecció completa de totes les facetes artístiques de Luis Gordillo (Sevilla, 1934), incloent-hi pintures, dibuixos, fotografies i collages. La mostra posava l'èmfasi, d'una banda, en la importància que tenen per a Gordillo la sèrie i la repetició i, per l'altra, en la seva idea que una imatge sotmesa a la reproducció permanent mai no assoleix un estat definitiu. L'exposició es va centrar en l'aspecte de procés en l'obra d'aquest artista i reunia més de cinquanta pintures i al voltant de dos-cents cinquanta dibuixos, apunts de treball, collages i fotografies, que permetien configurar una retrospectiva del seu treball al llarg dels últims quaranta anys. L'exposició focalitza, doncs, l'aspecte processal de la obra d'aquest artista i reuneix al voltant de cinquanta pintures i més de dos-cents cinquanta dibuixos, apunts de treball, collages i fotografies. Luis Gordillo és un artista singular en el context espanyol. La seva habitual adscripció historiogràfica al nou realisme madrileny dels setanta i a la tornada a la pintura dels vuitanta han fet d'ell un artista excessivament forçat a categories en les quals no encaixa del tot; per exemple, no es tenen en compte les arrels de l'artista en l'informalisme europeu de la postguerra i es passa per alt la seva recepció i reelaboració del pop durant els anys seixanta. Profundament interessat per la psicoanàlisi, el treball pictòric de Gordillo té una dimensió psicoterapèutica i resta fidel a un cert esperit de pensament tràgic i existencialista del que surt en els anys cinquanta. L'artista ha descrit el seu treball com "una necessitat de fugir, de sublimar, d'exorcitzar l'angoixa, de no sentir-se lògic en el món" i com "una eròtica compensativa que faci sortir del pou del no-sentit personal ". Mostra produïda pel MACBA. Comissaris: Manuel J. Borja-Villel i José Lebrero Stals