Pintura dels setanta a Barcelona. Superfície i color [Reportatge fotogràfic exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

—19/09/1997-06/01/1998

Comissariada per Elvira Maluquer, Pintura dels setanta a Barcelona. Superfície i color reconstruïa un moment històric de gran riquesa i pluralitat artística, en el qual van conviure, a Barcelona, tendències de diversa índole i orientació; un període que es va caracteritzar per una intensa mobilitat i, alhora, per una consistent reflexió teòrica marcada pel compromís social i ideològic. Seguint aquest criteri, l'exposició se centrava en un dels corrents pictòrics que es van desenvolupar en aquell context: el que, allunyat tant dels moviments figuratius com de l'objectualisme, reivindicava la pintura de vocació purament abstracta com a alternativa al declivi de l'informalisme. Així doncs, les obres que van conformar la mostra presentaven un elaborat treball de la superfície plàstica i apuntaven a una nova consideració del color com a element específic de la pintura. Totes les teles mantenien similituds amb els principals corrents internacionals de l'època, però sense perdre les pròpies senyes d'identitat. Els artistes representats van ser: Pic Adrian, Erwin Bechtold, Alfons Borrell, José Manuel Broto, Joaquim Chancho, Xavier Grau, Joan Hernández Pijuan, Robert Llimós, Joaquim Llucià, Joan Miró, Albert Ràfols-Casamada, Antoni Tàpies i Patricio Vélez.