Espectros centelleantes de octubre. Conceptualizar la revolución -- Revolució. Seminari PEI obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Traverso, Enzo

—27/09/2017

Amb motiu del centenari de la Revolució russa (1917-2017), aquest seminari examina la manera decisiva en què aquest esdeveniment va condicionar el decurs de la història social, política i cultural de l´últim segle, i també la forma en què va contribuir a resignificar el concepte mateix de revolució, central en la teoria política de la modernitat. Amb la Revolució russa com a punt d’inflexió, el seminari pretén clarificar les relacions entre la teoria i la història de la revolució, per tal que aquesta operació ens permeti interpel·lar des d’un angle nou el nostre present. Programa: DIMECRES 27 DE SETEMBRE, 19 h. Lloc: Auditori Meier. 19 h «Espectres centellejants d'octubre. Conceptualitzar la revolució». Enzo Traverso, historiador i catedràtic a la Cornell University. Entre els seus temes d’investigació destaquen els relacionats amb el nazisme, l’antisemitisme, la filosofia jueva alemanya i les dues guerres mundials. 20 h Col·loqui moderat per Jaime Vindel. Jaime Vindel és doctor en Història de l’Art, crític d’art, autor d’assajos i publicacions. El seu treball investiga els encreuaments entre l’art, l’activisme i la política des de la dècada dels seixanta fins a l’actualitat. ESPECTRES CENTELLEJANTS D'OCTUBRE. CONCEPTUALITZAR LA REVOLUCIÓ. Conferència d’Enzo Traverso. Durant més de dos segles, les revolucions han marcat el temps de la modernitat. El 1789, el significat original de revolució ―una rotació astronòmica― es va transformar per tal de designar un derrocament social i polític. Aquest seminari investigarà els múltiples usos d’aquest concepte crucial de la modernitat política, des del cànon revolucionari (Karl Marx) fins als clàssics conservadors (Joseph de Maistre, Donoso Cortés, Carl Schmitt…), que descriu els dos últims segles com un conflicte entre revolucions i contrarevolucions, des del socialisme fins al feixisme. Més enllà d’aquestes connexions entre història i teoria, explorarem la revolució com una cultura global constituïda no sols d’idees i experiències, sinó també d’imatges i sentiments, esperances i utopies, fent atenció a la seva dimensió estètica plasmada tant en la pintura com en el cinema. Les revolucions sempre han estimulat una memòria «estratègica» i «utòpica», que selecciona els esdeveniments del passat per tal d’inscriure’ls en el futur. Avui, la fi del socialisme real ha trencat aquesta dialèctica entre passat i futur, i l’eclipsi de les utopies engendrat pel nostre temps «presentista» ha posat en qüestió aquesta memòria de l’esquerra. La tensió dialèctica entre el passat com a «espai d’experiència» i el futur com a «horitzó d’expectatives» (Koselleck) esdevé una mena de «dialèctica negativa», mutilada. En aquest context, una visió melancòlica de la història com a remembrança (Eingedenken) dels vençuts, que pertanyia a una tradició oculta de l’esquerra, mereix ser redescoberta. Enzo Traverso és Susan and Barton Winokur Professor in the Humanities a la Universitat de Cornell (EUA) des de 2013. Va estudiar a la Universitat de Gènova i es va doctorar per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París (1989). S’ha especialitzat en Europa contemporània, en particular en la història intel·lectual del segle XX des d’una perspectiva comparativa. Abans d’incorporar-se a la Universitat de Cornell, va ser professor de Ciències Polítiques a la Universitat Jules Verne de Picardia, França, i membre del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS). També ha estat professor visitant en diverses universitats europees i llatinoamericanes. Entre els seus llibres, molts dels quals estan traduïts al castellà, destaquen El pasado. Instrucciones de uso. Historia, memoria, política (Madrid: Marcial Pons, 2009); A sangre y fuego. La guerra civil europea 1914-1945 (València: PUV, 2010), La historia como campo de batalla. Interpretar las violencias del siglo XX (Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2011); El fin de la modernidad judía (València: PUV, 2013). Bibliografia: - Koselleck, Reinhart: «Historical Criteria of the Modern Concept of Revolution», a Futures Past. On the Semantics of Historical Time. Nova York: Columbia University Press, 2005. Versió castellana: «Criterios históricos del concepto moderno de revolución», a Futuro pasado. Para una semántica de los tiempos históricos. Barcelona: Paidós, 1993, - Mayer, Arno J.: The Furies. Violence and Terror in the French and the Russian Revolutions, Princeton University Press, 2000, cap. 1, «Revolution». Versió castellana: Las Furias. Violencia y terror en las revoluciones francesa y rusa. Saragossa: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2014, - Williams, Raymond: «Revolution», a Keywords. A Vocabulary of Culture and Society. Nova York: Oxford University Press, 1983. Versió castellana: «Revolución», a Palabras clave. Buenos Aires: Nueva Visión, 2003.