Pepe Espaliú [Enregistrament audiovisual exposició]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Espaliú, Pepe

—20/12/1996-02/03/1997

Aquesta exposició monogràfica de Pepe Espaliú (Còrdova, 1955-1993), comissariada per Glòria Picazo, es va estructurar entorn de tres temes característics del treball de l'artista: la màscara, el crani i la tortuga. La tesi central de la mostra va sorgir d'una obra de la Col·lecció MACBA, la màscara de bronze Sense títol (1989). Es van seleccionar per a l'ocasió una sèrie de peces, realitzades entre 1988 i 1989, que comprenien dibuixos i escultures fetes en bronze i màscares en cuir, tela i paper. Era la primera vegada que aquestes obres s'exposaven conjuntament, amb el propòsit de posar de manifest un eix comú dins l'obra d'Espaliú. Un últim apartat de l'exposició reconstruïa la biblioteca i videoteca ideals de l'artista, i amb aquest motiu reunia els llibres i les pel·lícules que més el van influir no sols en l'aspecte creatiu, sinó també en el personal. En aquesta secció també s'hi van presentar la totalitat dels seus textos publicats i els catàlegs editats sobre el seu treball. L'exposició monogràfica de Pepe Espaliú (Còrdova 1955-1993), s'estructura al voltant de tres temes molt característics del treball d'aquest artista: la màscara, el crani i la tortuga. La idea central parteix d'una obra concreta de la col.lecció del MACBA, la màscara de bronze Sin Título, de 1989. Aquesta mostra consisteix en una selecció de peces realitzades entre 1988 i 1989, amb dibuixos i escultures fetes en bronze i, en el cas de les màscares, també en cuir o tela i paper. És la primera vegada que aquestes obres es mostren aplegades, en un intent de desvetllar un eix comú dins l'obra d'Espaliú, tot i respondre a focus temàtics diferenciats. Un darrer apartat incorpora la biblioteca i la videoteca ideals de Pepe Espaliú, a la manera de reconstrucció dels llibres i les pel·lícules que més el van influenciar no només com a artista, sinó essencialment com a persona. En l'apartat de biblioteca també es presenten en la totalitat dels seus textos que han estat publicats, així com els catàlegs editats sobre el seu treball. Paral·lelament a l'exposició es presenta la primera publicació temàtica de la Col·lecció del MACBA, que com una activitat més entre les que habitualment organitza, té previst fer exposicions a l'entorn de peces que formen part de la seva col·lecció, acompanyades per publicacions que consistiran en reflexions teòriques sobre les mostres. En aquest cas, la publicació inclou tres textos: un d'Antònia Mª Perelló, a partir de la màscara de bronze que forma part de la col·lecció; un segon text de Juan Vicente Aliaga, com a aproximació temàtica a la màscara, el crani i la tortuga. I per últim, un text de Glòria Picazo que analitza el treball de Pepe Espaliú en relació a l'art espanyol del moment. Pepe Espaliú es va traslladar als vint anys a estudiar psicologia a Barcelona, on li agradava "callejear" per les Rambles, el Barri Chino o el Paral·lel. Més endavant va seguir els Seminaris de Lacan a Paris, on vivia en una residència universitària. Amb d'altres artistes, va ser un dels col·laboradors de la revista d'art "Figura" que es feia a Sevilla, formant un col·lectiu que exposaria a La Máquina Española. Espaliú va vincular-se a aquesta galeria, i molt especialment al seu impulsor José Cobo, de manera que el seu treball va començar a ser exposat a l'estranger i ell mateix hi organitzaria exposicions. Va assumir la seva condició d'homosexual de forma molt reivindicativa, aspecte que es va accentuar des del moment en que va saber que tenia la SIDA. Amb Arteleku van organitzar un Carrying a San Sebastián, que més tard es faria a Madrid, una acció que consistia en transportar en braços a un malalt de la Sida descalç, ell mateix, sense que toqués a terra, d'una parella a la següent en cadena. La seva obra abasta molts aspectes: des de l'escriptura fins dibuixos, escultures, instal·lacions i accions. Destaquen les exposicions que es van organitzar al Pabellón Mudéjar de Sevilla, al ICA, Institute of Contemporary Arts de Londres o bé al MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid l'any 1993, després de la seva mort. Comissària: Glòria Picazo