Les polítiques de la representació: sexualitat, sida, gènere: conceptes curatorials i pràctiques expositives | Itineraris no coactius per a la llatinitat: Warhol,Montez i d'altres | Notes sobre la tendresa | Intel·lecte precari: art, sexe, treball immaterial i capital corporal, notes sobre la problemàtica i les possibilitats per a una bohèmia queer | El que em va ensenyar Warhol | Revisant l'arxiu queer: Warhol-anfetamina-soroll-sexualitat -- Arxiu gai o armari pop? Warhol i la invenció de la historiografia queer -- Històries per a tecnocossos. Polítiques postidentitàries i pràctiques queer i transgènere -- Subjectes visibles / Històries visuals. Els relats feministes, "queer" i trans davant la historiografia de l'art. Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Lord, Catherine; Stüttgen, Tim; Wagner, Frank; Muñoz, José Esteban; Meyer, Richard; Suárez, Juan Antonio

—09/05/2009

Seminari PEI Obert: Amb la participació de Marina Grzinic, Catherine Lord, Richard Meyer, Juan Antonio Suárez, Frank Wagner i Tim Stüttgen entre d'altres. Moderadora: Beatriz Preciado. La relació entre art, feminisme i micropolítiques sexuals s'ha convertit, en els darrers anys, en un dels eixos a partir dels quals s'estan duent a terme relectures incisives de la historiografia dominant de l'art. Al rescat crític de figures com Adrian Piper, Judy Chicago, Nicole Eisenman, Katharina Sieverding, Esther Ferrer, Cosey Fanni Tutti, Jürgen Klauke, Carlos Leppe i Ocaña, cal afegir la proliferació d'exposicions col·lectives que, partint sovint de la genealogia nord-americana, intenten narrar altres històries i retre compte d'altres mirades. Però com s'entén aquesta inscripció institucional tan sobtada? Es tracta d'una recuperació despolititzadora o d'una ocasió de repolititzar les narracions hegemòniques de la història de l'art? Quina és la relació de les polítiques d'identitat feminista, gai i lesbiana amb aquests proyectes historiogràfics? Com afecta la crítica epistemològica queer al projecte modern d'arxiu? Com es resituen en aquestes noves narratives figures com Warhol, centrals en el projecte historiogràfic dominant? Quines són les relacions entre visualitat, representació pública, identitat, poder i subjectivació que dibuixen aquestes historiografies subalternes? Programa: 8 de maig, de 18 a 21 h; 9 de maig, d'11 a 14 h i de 16 a 20 h. Divendres 8 de maig, de 18 a 21 h. El gran relat i la historiografia feminista. D'ençà dels anys setanta, autores com ara Lucy Lippard, Laura Mulvey, Griselda Pollock i Linda Nochlin, amb la seva visió crítica cap a la mirada masculina i les estructures patriarcals de l'art, han posat en qüestió la historiografia dominant i han obert la possibilitat d'establir noves narratives des d'un posicionament diferencial. Aquest projecte crític de reescriptura de la història de l'art a través d'una multiplicitat de relats descentrats, però, es complica quan es troba amb un nou context institucional que n'absorbeix les demandes de representació i les transforma en fetitxes multiculturals i espectacles de la diferència. Com cal entendre l'actual recuperació institucional del «feminisme» com a moviment artístic? Quines conseqüències té el denominat «gir performatiu» en la redefinició de la identitat i quin és l'impacte d'aquesta desnaturalització en la possibilitat d'una historiografia feminista de l'art? Com es pot repensar la relació entre història, visualitat i feminisme des de pressupòsits que tinguin en compte les construccions interseccionals de raça, classe, sexualitat o corporalitat? Lisa Gail Collins: Art i moviments socials dels anys seixanta i setanta als Estats Units. Marina Grzinic: Un posicionament teoricopolític del feminisme a l'Europa de l'Est: el cas de la performance i del feminisme a l'antiga Iugoslàvia. Elisabeth Lebovici: After the shows... Must the show go on? Les dones en les exposicions del segle XXI. Dissabte 9 de maig, d'11 a 14 h. Arxiu gai o armari pop? Warhol i la invenció de la historiografia queer. La restauració i la circulació de les pel·lícules inèdites que Warhol va fer entre el 1963 i el 1969, així com de la col·lecció privada d'imatges i objectes que l'artista guardava a casa seva –no a The Factory– ha generat una mutació en la comprensió de la seva obra, i també en les nocions del pop i de l'art gai. L'obra de Warhol, epicentre d'una disputa entre la història de l'art, els estudis culturals i la teoria queer, és avui el símptoma de la recerca d'un nou marc historiogràfic que permeti repensar el consum, la visibilitat, la sexualitat i les polítiques d'identitat durant la guerra freda i la seva relació amb la producció artística. Richard Meyer: El que em va ensenyar Warhol. Juan Antonio Suárez: Revisant l'arxiu queer: Warhol-anfetamina-soroll-sexualitat. José Esteban Muñoz: Itineraris no coactius per a la llatinitat: Warhol, Montez i d'altres. Dissabte 9 de maig, de 16 a 20 h. Històries per a tecnocossos. Polítiques postidentitàries i pràctiques queer i transgènere. Després de la crisi de la sida i de l'absorció de les polítiques d'identitat en els aparells de normalització, s'han anat estructurant noves formes d'activisme i intervenció dins l'esfera pública que sorgeixen d'usos desviats de les tecnologies de producció d'identitat. La cultura electrònica, l'extensió del neoliberalisme i el canvi de les relacions geopolítiques han modificat les condicions de l'activisme i les possibilitats de creació de micronarratives que exigeixen noves estratègies de resistència. Amb el desplaçament de les dialèctiques masculí/femení, hetero/homosexual, els moviments postcolonials, queer i transgènere qüestionen la historiografia dominant i les seves formes de visibilitat. Així mateix, posen en dubte les historiografies diferencials i corren el risc de produir unes altres invisibilitats. Catherine Lord: Notes sobre la tendresa. Tim Stüttgen: Intel·lecte precari: art, sexe, treball immaterial i capital corporal, notes sobre la problemàtica i les possibilitats per a una bohèmia queer. Frank Wagner: Les polítiques de la representació: sexualitat, sida, gènere: conceptes curatorials i pràctiques expositives. Participants: Lisa Gail Collins és professora d'Història de l'Art al Vassar College (Nova York), on imparteix cursos sobre art visual i cultura material afroamericana, història interdisciplinària afroamericana, pensament feminista, i moviments socials i culturals del segle xx als Estats Units. És autora de The Art of History: African American Women Artists Engage the Past i d'Art by African-American Artists: Selections from the 20th Century. És coautora d'African-American Artists, 1929-1945: Prints, Drawings, and Paintings in the Metropolitan Museum of Art i coeditora de New Thoughts on the Black Arts Movement. Marina Grzinic es filòsofa, artista i teòrica. Treballa a Ljubljana i a Viena. És professora de pràctiques artístiques postconceptuals a l'Institut de Belles Arts de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena i investigadora de l'Institut de Filosofia del Centre Científic i de Recerca de l'Acadèmia Eslovena de les Ciències i les Arts de Ljubljana. Així mateix, exerceix per compte propi com a teòrica de mitjans, crítica d'art i comissària. El seu llibre més recent és Re-Politicizing Art, Theory, Representation and New Media Technology. Des del 1982 treballa en l'àmbit del videoart, en què ha dut a terme, en col·laboració amb Aina Smid, més de quaranta projectes. www.grzinic-smid.si. Elisabeth Lebovici es va doctorar en Estètica el 1983, després d'haver cursat Història de l'Art i Filosofia a la Universitat de París x Nanterre. Entre el 1979 i el 1980, va ser becària del Programa d'Estudis Independents del Whitney Museum. Crítica d'art des del 1984, va ocupar el càrrec de redactora en cap de Beaux-Arts Magazine, abans que el diari francès Libération la contractés com a editora d'art i cultura del 1991 al 2006. Actualment és periodista independent, escriu el blog le-beau-vice.blogspot.com i col·labora amb la web www.poptronics.fr i l'emissora de ràdio France-Culture. Richard Meyer és professor adjunt al departament d'Història de l'Art i director de Projectes Contemporanis de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC). Meyer és el director fundador del postgrau en Estudis Visuals de la USC, un concorregut programa que tornarà a dirigir la tardor que ve. És autor d'Outlaw Representation: Censorship and Homosexuality in Twentieth-Century American Art, que va rebre el premi Charles C. Eldredge del Museu Smithsonià d'Art Nord-americà el 2003 per l'excel·lència dels seus estudis. Ha escrit també, conjuntament amb Anthony Lee, Weegee and Naked City. Fa poc, ha estat comissari de Warhol's Jews: Ten Portraits Reconsidered al Museu Jueu de Nova York i al Museu Jueu Contemporani de San Francisco. El seu assaig «Artists Sometimes Have Feelings» va rebre l'Art Journal Award atorgat per la College Art Association el 2008. Actualment, Meyer està enllestint dos projectes editorials: un llibre coeditat amb Catherine Lord, Art and Queer Culture, 1885 to the Present (que es publicarà el 2010) i una breu història de l'art contemporani als Estats Units titulada What was Contemporary Art? Juan Antonio Suárez és professor a la Universitat de Múrcia. És autor dels llibres Bike Boys, Drag Queens, and Superstars: Avant-Garde, Mass Culture and Gay Identities in the 1960s Underground Cinema (1996), Pop Modernism:Noise and the Reinvention of the Everyday (2007), Jim Jarmusch (2007) i de nombrosos articles. Alguns assajos recents són: «La materialidad y el arte de género», a EXITBOOK, 9 (2008), «The Puerto Rican Lower East Side and the Queer Underground Grey Room 32» (2008), «Structural Film: Noise» a StillMoving, editat per Karen Beckman i Jean Ma (2008) i «Myth, Matter, Queerness: The Cinema of Marie Menken, Willard Maas, and the Gryphon Group», a Grey Room, 36 (agost del 2009). José Esteban Muñoz és professor i cap del departament d'Estudis de la performance de la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York. Escriu sobre qüestions de gènere i raça en relació amb les estètiques experimentals. És autor de Disidentifications: Queers of Color and the Performance of Politics i de Cruising Utopia: The Then and There of Queer Futurity (octubre del 2009). Catherine Lord és professora d'arts visuals de la Universitat de Califòrnia (Irvine). És artista, escriptora i comissària, i ha investigat sobre el feminisme, la política cultural i el colonialisme. És autora de la narració experimental en text i imatge The Summer of Her Baldness: A Cancer Improvisation. Ha publicat assajos crítics i ficcions en nombroses publicacions. Actualment col·labora amb Richard Meyer en el llibre Art and Queer Culture, 1885-to the Present (Phaidon Press) i està preparant un projecte titulat The Effect of Tropical Light on White Men. Tim Stüttgen es va llicenciar en estudis cinematogràfics per la Universitat de Middlesex (Londres) i la Universitat Lliure de Berlín. Va estudiar Belles Arts a la HFBK d'Hamburg, postestructuralisme queer a l'Acadèmia Jan van Eyck (Maastricht) i estudis de gènere a la Universitat Humboldt de Berlín. Stüttgen actua, escriu i publica dins i fora de les estructures institucionals i encarna la dragqueen Timi Mei Monigatti. Actualment està editant la tria de textos Post Porn Politics i prepara un segon simposi de polítiques postporno. Frank Wagner viu i treballa a Berlín. Amb Vollbild AIDS - An Exhibition about Living and Dying (Berlín, 1988) va idear la primera exposició a Alemanya sobre art i sida, alhora que presentava ACT UP New York i Gran Fury a Berlín. Fins al 1998 va experimentar amb el tema de la sida en diversos formats expositius. El 2006 va preparar una exposició queer sobre gènere, vida i desig en les arts visuals des del 1960, amb el títol The Eighth Square, al Museu Ludwig (Colònia), i va organitzar una retrospectiva sobre Félix González-Torres al museu d'art contemporani Hamburger Bahnhof (Berlín). El 2008 va idear i concretar una altra destacable exposició de grup queer amb el títol Gewoon anders per al Museu Cobra d'Amsterdam/Amstelveen.