El MACBA a… Manresa [Reportatge fotogràfic exposició itinerant de la Col·lecció]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

—07/10/1999-14/11/1999

El MACBA a... El Museu d'Art Contemporani de Barcelona i l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació Barcelona han tornat a unir els seus esforços per a dur a terme una de les missions que, com a institucions públiques, els són prioritàries: la difusió de l'art contemporani. L'experiència de les edicions anteriors i la col·laboració dels diversos ajuntaments i espais d'art que les han acollides ha estat decisiva per a la consolidació d'aquest programa que, amb el nom d' "El MACBA a...", se celebra enguany per tercera vegada. La singularitat de la proposta d' "El MACBA a..." és doble. D'una banda, perquè permet que una sèrie d'obres de la col·lecció del MACBA surtin del Museu i arribin a un públic més ampli. Això facilita, a més, una rotació i una visibilitat més grans del seu fons, que, per raons lògiques d'espai, no sempre tenen cabuda en l'exposició permanent. De l'altra, perquè aquesta presentació d'obres del fons del Museu es fa mitjançant l'elaboració de projectes nous i específics, diferents cada vegada, que permeten una lectura polièdrica de mateixes obres. En aquest sentit, la implicació els diferents responsables municipals en la definició de les respectives propostes expositives resulta fonamental per a aquestes noves contextualitzacions, per a aquestes noves lectures del fons del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, que són, també, una manera d'enriquir la col·lecció i les seves possibilitats. Encara que la discussió remunta als mateixos orígens de la modernitat artística, en els darrers anys ha estat particularment intens el debat sobre la relació entre l'art contemporani i els museus. "El MACBA a..." representa, des de la seva modèstia, un intent d'apropar, de dessacralitzar unes obres que no tenen per si mateixes altre sentit que la seva capacitat d'establir un diàleg, de provocar una reflexió, de qüestionar la visió del visitant. Esperem que aquesta nova edició d' "El MACBA a..." Vilanova i la Geltrú, Santa Coloma de Gramenet, Manresa i Martorell en siguin una nova prova. Aquesta selecció d'obres de Josep M. de Sucre (1886-1969), Joan Ponç (1927-1984) i Zush (1946), provinents dels fons del MACBA, és un intent d'oferir una mena de compendi de diferents mirades. El rostre com a mirall de múltiples identitats possibles, però que encara no posseeix nom i cognom. No es tracta, doncs, de retrats realitzats a la manera tradicional, és a dir, a partir d'un model que accepta ser retratat, i que, ben segur, desitjarà que la seva situació social quedi reflectida, sinó que apareixen com a rostres anònims que ens parlen, tant de por com de benestar, de dolor o de plaer. En el conjunt d'aquestes obres podem veure un ampli ventall dels estats que afecten la condició humana, reflectits no tan sols en els rostres d'aquests personatges anònims, sinó també en l'expressivitat de les meves mirades. Aquests tres artistes catalans, tot i pertànyer a tres generacions diferents i partir de propòsits artístics força diferenciats, mantenen –en el cas d'aquesta selecció d'obres- una afinitat temàtica que posa de manifest l'amplitud dels postulats estètics que comporten l'expressionisme o el surrealisme. En el cas de Josep M. de Sucre, l'opció va ser inclinar-se per un expressionisme a la manera d'Edvard Munch i va insistir obsessivament en el tema del rostre, com un pretext primordial per poder pintar. Pel que fa a Joan Ponç, tant en aquestes obres com en sèries posteriors, els rostres expressionistes, surrealistes o acuradament dibuixats revelen com l'artista va decidir viure en un "temps-esperit" –segons ell mateix comentà- que va mantenir la seva obra al marge de tendències a la moda. Els seus inicis, relacionats amb les activitats del grup català Dau al Set, van ser l'aprenentatge ideal per desenvolupar un llenguatge molt personal que li va permetre al·ludir a temes com la mort, la religió, des de la mordacitat i amb un fort sentit crític, especialment durant la dècada dels anys quaranta, a la qual pertanyen aquestes obres. Finalment, per a Zush, alguns símbols universals, com ara l'ull, han estat recurrents en la seva obra. L'ull com a mirada obsessiva, l'ull desorbitat com a observador d'una realitat altra, que li ha permès inventar l'Estat d'Evrugo, un estat mental molt peculiar minuciosament creat per l'artista, amb un territori imaginat, una bandera, un himne i, fins i tot, una moneda en curs: el Tucare. Obres destacades de Joan Ponç, Josep M. de Sucre i Zush.