Moments culminants en el museu: de la crítica institucional a la contextualització de la producció -- Què és el complex de l'art? L'art sota la condició neoliberal [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Aguirre, Peio

—06/05/2013

Conjunt de coses o parts relacionades entre elles, de formes que compleixen o satisfan una mateixa condició. Si bé els cursos d'introducció a l'art contemporani sovint s'identificaven amb cursos d'història de l'art que facilitaven un coneixement de la seqüència d'estils i moviments, ara el MACBA us invita a familiaritzar-vos amb els nous termes que marquen els debats de l'art contemporani. Ja no parlem d'estils sinó de línies de treball, i en una època en què l'economia ho determina tot, la història de l'art recent també reclama un relat específic, renovat i diferent. El complex de l'art enceta una nova perspectiva i inclou els usos i les interpretacions que s'afegeixen a les obres al llarg de la seva vida pública. La història, que abans garantia una explicació raonada, ja no és suficient per donar compte d'un art que fabrica els seus espectadors de la mateixa manera que abans generava artefactes. Ara toca parlar del complex de l'art, una noció que ens permet revisitar les condicions imposades per l'economia en cada moment i a través del prisma de la producció cultural. Tots els experts invitats a participar en aquest curs apliquen un compromís didàctic. Les exposicions de la Col·lecció MACBA s'ofereixen com un llibre de text obert del qual es poden extreure guies d'estudi. El desenvolupament del curs està organitzat a partir de sis conferències que encapçalen una sèrie d'activitats complementàries entre les quals els assistents poden triar el seu grau d'implicació. Així doncs, els conferenciants imparteixen sessions plenàries per exposar les idees més emblemàtiques i una activitat addicional, a peu d'obra i enmig de les sales, per comentar algunes de les peces més icòniques i polèmiques de la Col·lecció MACBA. Els participants en el curs gaudeixen d'accés lliure a paquets de recursos audiovisuals i bibliogràfics que el museu posa a disposició de tots els inscrits. Vet aquí el lot bàsic a l'abast de tothom! L'art sota la condició neoliberal La primera convocatòria d'aquest primer curs sobre el complex de l'art s'estructura a partir de la presentació actual de la Col·lecció MACBA. L'art de la primera globalització, que reuneix obres dels anys seixanta i setanta, l'anomenada dècada del paradigma crític, estructurarà l'edició de primavera. Entre els invitats hi haurà Michel Feher, Pedro de Llano, Xavier Antich, Peio Aguirre, Beatriz Preciado i Joana Masó. L'art de la primera globalització es correspon amb l'època del liberalisme econòmic. El mercat de referència d'aquella època era el dels béns de consum, on cadascú era l'amo del seu treball. Però en els darrers trenta anys, el sistema que ens ha servit millor per comprendre l' evolució del capitalisme ha estat el capitalisme financer, que funciona basant-se en el crèdit i en la reputació. Els subjectes que aquests mercats pressuposen o intenten crear ja no s'assemblen als de temps passats. En comptes de buscar un profit comercial per optimitzar la seva satisfacció, aquests nous subjectes estan essencialment preocupats per la seva autoestima i per crear uns cercles de reconeixement social i financer. Com pot l'art actual exposar les diferents maneres en què aquest mercat no només avalua persones, sinó que també les incita a posar-se en valor elles mateixes? Programa: Dimecres 3 d'abril, a les 18.30 h Visita a l'exposició: "L'art de la primera globalització. Comentari de l'obra de Hans Haacke: Shapolsky et al. Manhattan Real Estate Holdings" (1971. Dijous 4 d'abril, a les 19.30 h Els subjectes del mercat i els seus crítics. A càrrec de Michel Feher. Una de les característiques principals de l'art dels anys seixanta i principis dels setanta era demostrar que el lliure mercat no repartia els recursos de manera justa. Això va donar lloc a uns tipus de manifestacions artístiques i crítiques concretes que exposaven l'explotació dels treballadors i la fingida satisfacció dels consumidors. Aquesta sessió exposa el canvi de paradigma que es produeix en relació amb la subjectivitat entre el moment lliberal i la condició actual, on el mercat de referència és el financer. Dilluns 8 d'abril, a les 19.30 h. "Pintura abstracta i cossos absents: les arts visuals a Amèrica del Nord a principis dels seixanta". A càrrec de Pedro del Llano. Durant el capitalisme triomfant de principis dels anys seixanta a Amèrica del Nord, l'evolució de l'art abstracte va provocar una desaparició progressiva i aparent de la materialitat de la pintura. Aquest procés va implicar l'evacuació del cos de l'espectador i una percepció purament visual. Una època en la qual l'abstracció es va inscriure també en altres llenguatges, que tant definien una economia en creixement com ocultaven el drama de la guerra. Dimecres 10 d'abril, a les 18.30 h. Visita a l'exposició: "L'art de la primera globalització. Comentari de l'obra de Robert Rauschenberg": "Sense títol" (1972). Dilluns 15 d'abril, a les 19.30 h. "Marietes de poble i ionquis emigrants en el lliure mercat: Pràctica artística i activisme farmacopornogràfic". A càrrec de Beatriz Preciado. A finals dels anys setanta, la disciplina –tècnica de producció de subjectivitat sexual en el capitalisme industrial– és substituïda per un conjunt de tècniques farmacopornogràfiques que aspiren a dissenyar un subjecte sexual estandarditzat, consumidor satisfet i reproductor dòcil. En aquest context, la pràctica artística funciona inventant dispositius dissidents de producció de valor i subjectivitat. Des dels dos costats de l'Atlàntic, Ocaña i Hélio Oiticica experimenten noves maneres d'interrompre el funcionament normalitzat de la màquina sexosemiòtica neoliberal. Dimecres 17 d'abril, a les 18.30 h Visita a l'exposició: "L'art de la primera globalització. Comentari de les obres d'Ocaña i la Cosmococa d'Hélio Oiticica i Neville d'Almeida" (1973). El dimecres 17 d'abril a les 19.30 h, Beatriz Preciado presenta la conferència d'Ana Longoni en el marc de les activitats del PEI Obert. Auditori, entrada lliure, aforament limitat. Dilluns 22 d'abril a les 19.30 h "Sobre art, acció i militància cultural: Tàpies, 1974-1980" A càrrec de Xavier Antich. El 1974, any de l'execució de Salvador Puig Antich, marca amb sang el tram final de la dictadura franquista. Tàpies publica "L'art contra l'estètica", un clam a favor de l'acció des de la pràctica de l'art, i tot plegat, en un context en el qual es parla d'una dictadura terminal, fa sorgir la idea de militància cultural. Aquesta sessió qüestiona si les obres d'art es poden llegir com a documents de la seva època, de les seves tensions i els seus conflictes, encara que aquesta dimensió de la realitat no aparegui explícitament a la seva superfície. Dimecres 24 d'abril, a les 18.30 h. Visita a l'exposició: "L'art de la primera globalització. Comentari de l'obra de Tàpies": "Llençol amb taca taronja" (1974). Dilluns 6 de maig, a les 19.30 h. "Moments culminants en el museu: de la crítica institucional a la contextualització de la producció". A càrrec de Peio Aguirre "L'obra d'Andrea Fraser Little Frank and His Carp" (2001) s'emmarca en la crítica institucional i qüestiona la industria cultural a través de l'anomenat «efecte Bilbao» o «efecte Guggenheim». La sessió analitza el procés de gestació de l'obra, una performance enregistrada amb càmeres ocultes al Guggenheim de Bilbao, on l'artista «interactua» amb l'arquitectura de Frank Gehry. La visita a la sala es planteja com un recorregut per l'arquitectura del museu i com una reflexió sobre algunes de les raons per les quals aquesta obra entra a formar part de la Col·lecció MACBA. Dimecres 8 de maig, a les 18.30 h "Visita a l'exposició: L'art de la primera globalització Comentari de l'obra d'Andrea Fraser": "Little Frank and His Carp" (2001). Dilluns 13 de maig, a les 19.30 h. "Les paraules, les coses i la crisi de l'or: el cas de Broodthaers" A càrrec de Joana Masó. Sovint la trajectòria artística de Marcel Broodthaers es presenta com una crítica sostinguda al museu en tant que generador de plusvàlua i d'especulació dins del mercat de l'art. És aquesta crítica la que intentem llegir a la cruïlla de dues crisis: d'una banda, la crisi del referent pròpia de la modernitat literària francesa –que Broodthaers hereta de Mallarmé i Gide–; de l'altra, la crisi de la convertibilitat dels bitllets de banca en or durant les primeres dècades del segle XX i que prefigura la radical desregulació econòmica dels sistemes financers actuals. Dimecres 15 de maig a les 18.30 h. Visita a l'exposició: "L'art de la primera globalització. Comentari de l'obra de Marcel Broodthaers": "Éloge du sujet" (1974). Responsable de la bibliografia i dels continguts relacionats: Rosa Lleó. Les persones matriculades que assisteixin com a mínim del 80% de les sessions tenen dret a un certificat d'assistència. PARTICIPANTS Michel Feher és filòsof, editor fundador de Zone Books (Nova York) i president de Cette France-là (París), una organització francesa que va dur a terme un seguiment de la política d'immigració francesa sota la presidència de Sarkozy. És autor de "Powerless by Design: The Age of the International Community" (2000) i coeditor de "Nongovernmental Politics" (2007), amb Gaëlle Krikorian i Yates McKee. Recentment, ha estat coautor i editor de "Cette France-là 1", 2007/2008 i "Cette France-là 2", 2008/2009. Beatriz Preciado és doctora en filosofia i teoria de l'arquitectura per la Universitat Princeton i màster en filosofia i estudis de gènere per The New School for Social Research. És autora de nombrosos assajos, entre els quals destaquen: "Manifiesto contra-sexual" (Anagrama), "Terror anal" (Melusina), "Testo yonqui" (Espasa Calpe) i "Pornotopia" (Anagrama), amb el qual va ser finalista del Premi Anagrama d'Assaig i va obtenir el Premi Sade a França el 2011. Actualment és professora d'història política del cos i teoria de gènere a la Universitat París VIII i codirectora del Programa d'Estudis Independents del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Xavier Antich és doctor en filosofia, professor d'estètica i director del màster de comunicació i crítica d'art de la Universitat de Girona. Ha estat catedràtic visitant de la Universitat de Stanford i director del Programa d'Estudis Independents del MACBA. Autor dels llibres "Introducción a la metafísica de Aristóteles" i "El rostre de l'altre", i traductor de filòsofs com Merleau-Ponty, Emmanuel Lévinas, Franco Rella i Chantal Mouffe. Ha publicat més d'un centenar d'articles en revistes especialitzades i publicacions col•lectives, fonamentalment sobre filosofia, estètica i art contemporani. Ha obtingut els premis Joan Fuster d'assaig, Espais i GAC de crítica d'art. Col•labora habitualment en el suplement Cultura/s i en la secció d'Opinió del diari La Vanguardia. Actualment és president del patronat de la Fundació Antoni Tàpies. Rosa Lleó (relatora del curs) és comissària i actualment forma part del programa d'investigació Curatorlab (Universitat Konstfack, Estocolm). Mentre vivia al Regne Unit va ser membre fundadora de l'editorial Impress i va col•laborar com a investigadora i assistent editorial per a Afterall. Com a editora d'Actar, ha coordinat publicacions com "Entre / Between de Muntadas", coeditada amb el Museo Reina Sofía de Madrid. Ha estat comissària de diverses exposicions com "Cas d'estudi" (Can Felipa, 2013), "EverythingisOutThere" (La Casa Encendida, 2010), "A Fine Red Line, Live!" (176 Project Space, Londres, 2009) i "Aspen 11" (NeueAlteBrücke Gallery, Frankfurt, 2009). Els seus textos s'han publicat al suplement Cultura/s de La Vanguardia, AfterallOnline i Art-Agenda, entre d'altres. Pedro de Llano és historiador de l'art i comissari. Coordina el màster d'art, museologia i crítica contemporànies de la Universitat de Santiago de Compostel•la i ha estat professor d'altres programes com el màster de pràctiques artístiques de la Universitat de Porto (MPAC). Com a comissari ha dut a terme els projectes "El medio es el museo" (MARCO i Koldo Mitxelena de Sant Sebastià, 2008, en col•laboració amb Pablo Fanego), "In Search of the Miraculous, treinta años después", sobre el projecte pòstum de l'artista holandès Bas Jan Ader (CGAC, 2010) i "La ballena negra" (MARCO, 2012). Ha escrit textos sobre artistes i ha editat diversos llibres. Actualment prepara un llibre sobre Bas Jan Ader que es publica el 2014. Peio Aguirre és crític, comissari independent i editor. Ha estat comissari de diverses exposicions, entre les quals destaquen "Arqueologías del futuro", sala rekalde (2007), "Asier Mendizabal", MACBA (2008), "Néstor Basterretxea", Museo de Bellas Artes de Bilbao (2013). Ha publicat articles i assaigs en revistes internacionals com Afterall, A Prior Magazine i e-flux journal, i és autor de nombrosos textos monogràfics sobre artistes. Escriu en el seu blog Crítica y metacomentario: http://peioaguirre.blogspot.com Joana Masó és professora d'estudis francesos a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO «Dones, desenvolupament i cultures» de la UB. Ha traduït autors francesos de la segona meitat del segle XX com Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou i Jean-Luc Nancy, i s'ha interessat per la seva relació amb l'art. Ha coeditat els escrits sobre art de Jacques Derrida: "Artes de lo visible" (1979-2004), Ellago Ediciones; "Writings on the Arts of Visibility" (1979-2004), The University of Chicago Press, en premsa; com també els d'Hélène Cixous: "Poetas en pintura: de Rembrandt a Nancy Spero", Ellago Ediciones; "Poetry in Painting. Writings on Contemporary Arts and Aesthetics", Edimburg UP