Son[i]a #209. EVOL. Podcast amb Roc Jiménez de Cisneros [Publicació sonora]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Jiménez de Cisneros, Roc

—30/06/2015

El nom d'EVOL prové de la paraula catalana per Sambucus Ebulus, una espècie herbàcia de saüc amb una aroma fètida característica. Sota aquest paraigua, Roc Jiménez de Cisneros i Stephen Sharp fan el que ells anomenen "música per ordinador per hooligans" o també "rave synthesis". Des de 1996, els seus objectes de rave deconstruïts han aparegut als catàlegs de disogràfiques com Editions Mego, Diagonal, Entr'acte, Presto!?, i ALKU, i s'han presentat en forma d'instal·lació i en directe arreu del món. Malgrat que rebutgen la divisió entre alta i baixa cultura, la seva exploració estètica de la composició algorítmica es pot situar en un espai neutral entre l'acadèmia, la música experimental i la música de club. Amb influències que van des del més popular –de Basshunter a "Close Encounters of the Third Kind" – fins a música culta de compositors com ara György Ligeti i Hanne Darboven, el seu treball és voluntàriament relliscós quan es tracta d'encasellar-lo. Com el seu amic Goodiepal va dir fa un temps: "és música per ordinador radical". La llista de paraules clau que fan servir per delimitar la seva producció pot oferir pistes sobre algunes idees centrals i tangencials que manegen al seu treball: rave, síntesi, elasticitat, dilatació temporal, cronestèsia, substància enganxosa, hoovers, hiperobjecte, psicodèlia, estats alterats, fractal, espiral ascendent, espiral descendent, deformació, vandalisme, mereologia, botzines, kaiju, tetrafluoroetà, àcid, anti-humanisme, mentàsmic, clímax, recursiu, poing, anti-himne, estroboscòpic, continu, monòlit, assimetria, homeomorf, recurrència, fluorescència, phlop. SON[I]A parla amb Roc Jiménez de Cisneros sobre la seva deconstrucció i reinterpetació lliure del "Continuum" de György Ligeti i "Opus 17a" de Hanne Darboven, i com aquestes obres encaixen dins de la pràctica artística del duo. La conversa inclou idees poc usuals sobre el temps en la música, enginyeria inversa algorítmica, complexitat a través de la simplicitat, anti-clímax, música de trance ancestral, estats mentals estranys i el concepte de superavorriment de Dick Higgins.