La necessitat, la demanda i el desig. Crítica de la teràpia -- Lacan per a multituds. Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Asensi, Manuel

—07/07/2014

Aquest seminari es proposa treure el pensament de Lacan del cau on ha estat confinat durant moltes dècades. El fet de treure'l a la llum no s'ha d'entendre en clau d'un Lacan per a babaus, sinó como una forma de posar en joc el que Manuel Asensi anomena les seves paradoxes heurístiques. En el punt en el qual s'entrecreuen l'impuls social de tots els que creuen en una democràcia radical que encara ha de venir i el Lacan que cridava als estudiants del 68 que, en realitat, el que buscaven era un Amo, la teoria de Lacan es presenta com un recurs fonamental per aconseguir objectius emancipadors. La relectura que proposa Asensi passa per posar en entredit aquelles interpretacions de la seva obra que el consideren un metafísic (Derrida), un paranoide (Deleuze i Guattari), un defensor del discurs de l'Amo (Zizek) o un patriarcalista (Mulvey). Ningú no pot restar indiferent davant la profunda inversió del subjecte que va portar a terme Freud en primera instància i per Lacan d'una forma salvatge i radical. Aquesta subversió va acompanyada d'una remodelació del subjecte polític, com també del subjecte de l'angoixa. En aquest sentit, la teràpia lacaniana és un dels instruments per excel·lència per revolucionar la nostra posició al món. El seminari abordarà des de la introducció dels conceptes bàsics lacanians fins a una posada en joc de tot l'àmbit, que obre temes com la sexualitat, la clínica, la política i la qüestió central del desig. Sessió 3: dilluns 7 de juliol. La necessitat, la demanda i el desig. Crítica de la teràpia. En aquesta visió ens dedicarem a distingir entre el jo psicològic (moi) i el jo buit de desig (je), així com a introduir el graf IV que ens parla del discurs de l'Altre. Coneixerem els tres temps de l'Èdip i el significat dels tres grans registres de la teoria lacaniana: el real, l'imaginari i el simbòlic. La resignificació lacaniana de la teoria narcisista de Freud introdueix una dimensió política quant a la identitat escindida del subjecte. Dedicarem aquesta sessió a analitzar el sentit de la teràpia lacaniana en contrast amb la teràpia freudiana i la deleuziana-guattariniana, i tractarem d'explicar-ne el profund sentit alliberador. Bibliografia general: s'aconsella no llegir res «sobre» Lacan, sinó únicament el que ell ha «escrit», encara que no s'entengui bé. Aquesta incomprensió forma part de la teoria i la pràctica lacanianes. Per això, l'única bibliografia que es proposa és la del mateix Lacan. Es lliurarà un dossier amb els grafs lacanians que es comentaran durant el seminari. Lacan, Jacques (1966). "Escritos". Mèxic: Siglo XXI. Del volum 1 caldria llegir (o no): «El estadio del espejo como formador de la función del yo tal y como se nos revela en la experiencia psicoanalítica», «Función y campo de la palabra y del lenguaje en psicoanálisis», «La instancia de la letra en el inconsciente freudiano o la razón desde Freud», i «Subversión del sujeto y dialéctica del deseo en el inconsciente freudiano». Del volum 2, «El seminario sobre "la carta robada"». LACAN, Jacques (1975). "Los escritos técnicos de Freud 1953-1954". Buenos Aires-Barcelona, 1981. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 1". LACAN, Jacques (1964). "Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanàlisis". Buenos Aires-Barcelona: Paidós, 1987. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 11". LACAN, Jacques (1998). "Las formaciones del inconsciente". Buenos Aires-Barcelona: Paidós, 1987. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 5", 1999.