Les pulsions i la sexualitat en Lacan -- Lacan per a multituds. Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Asensi, Manuel

—08/07/2014

Aquest seminari es proposa treure el pensament de Lacan del cau on ha estat confinat durant moltes dècades. El fet de treure'l a la llum no s'ha d'entendre en clau d'un Lacan per a babaus, sinó como una forma de posar en joc el que Manuel Asensi anomena les seves paradoxes heurístiques. En el punt en el qual s'entrecreuen l'impuls social de tots els que creuen en una democràcia radical que encara ha de venir i el Lacan que cridava als estudiants del 68 que, en realitat, el que buscaven era un Amo, la teoria de Lacan es presenta com un recurs fonamental per aconseguir objectius emancipadors. La relectura que proposa Asensi passa per posar en entredit aquelles interpretacions de la seva obra que el consideren un metafísic (Derrida), un paranoide (Deleuze i Guattari), un defensor del discurs de l'Amo (Zizek) o un patriarcalista (Mulvey). Ningú no pot restar indiferent davant la profunda inversió del subjecte que va portar a terme Freud en primera instància i per Lacan d'una forma salvatge i radical. Aquesta subversió va acompanyada d'una remodelació del subjecte polític, com també del subjecte de l'angoixa. En aquest sentit, la teràpia lacaniana és un dels instruments per excel·lència per revolucionar la nostra posició al món. El seminari abordarà des de la introducció dels conceptes bàsics lacanians fins a una posada en joc de tot l'àmbit, que obre temes com la sexualitat, la clínica, la política i la qüestió central del desig. Sessió 4: dimarts 8 de juliol. Les pulsions i la sexualitat en Lacan. Partint de la noció lacaniana de «fantasma» entrarem en el que el mateix Lacan va denominar el «desmuntatge de la pulsió» freudiana, per posar en relleu la concepció del psicoanalista francès sobre la sexualitat i els seus papers. Això ens permetrà introduir la diferència entre plaer i gaudi, com també comprendre les virtuts del sadomasoquisme. Com es relaciona l'amor amb el sexe? Per què Lacan representa la posició atea més radical del pensament del segle XX i XXI? I, en darrer lloc, com a final provisional, portarem a terme una anàlisi de la noció de funció escòpica i de les perversions. Bibliografia general: s'aconsella no llegir res «sobre» Lacan, sinó únicament el que ell ha «escrit», encara que no s'entengui bé. Aquesta incomprensió forma part de la teoria i la pràctica lacanianes. Per això, l'única bibliografia que es proposa és la del mateix Lacan. Es lliurarà un dossier amb els grafs lacanians que es comentaran durant el seminari. Lacan, Jacques (1966). "Escritos". Mèxic: Siglo XXI. Del volum 1 caldria llegir (o no): «El estadio del espejo como formador de la función del yo tal y como se nos revela en la experiencia psicoanalítica», «Función y campo de la palabra y del lenguaje en psicoanálisis», «La instancia de la letra en el inconsciente freudiano o la razón desde Freud», i «Subversión del sujeto y dialéctica del deseo en el inconsciente freudiano». Del volum 2, «El seminario sobre "la carta robada"». LACAN, Jacques (1975). "Los escritos técnicos de Freud 1953-1954". Buenos Aires-Barcelona, 1981. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 1". LACAN, Jacques (1964). "Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanàlisis". Buenos Aires-Barcelona: Paidós, 1987. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 11". LACAN, Jacques (1998). "Las formaciones del inconsciente". Buenos Aires-Barcelona: Paidós, 1987. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 5", 1999.