La «lingüistèrica» com a introducció als conceptes fonamentals de Lacan -- Lacan per a multituds. Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Asensi, Manuel

—03/07/2014

Aquest seminari es proposa treure el pensament de Lacan del cau on ha estat confinat durant moltes dècades. El fet de treure'l a la llum no s'ha d'entendre en clau d'un Lacan per a babaus, sinó como una forma de posar en joc el que Manuel Asensi anomena les seves paradoxes heurístiques. En el punt en el qual s'entrecreuen l'impuls social de tots els que creuen en una democràcia radical que encara ha de venir i el Lacan que cridava als estudiants del 68 que, en realitat, el que buscaven era un Amo, la teoria de Lacan es presenta com un recurs fonamental per aconseguir objectius emancipadors. La relectura que proposa Asensi passa per posar en entredit aquelles interpretacions de la seva obra que el consideren un metafísic (Derrida), un paranoide (Deleuze i Guattari), un defensor del discurs de l'Amo (Zizek) o un patriarcalista (Mulvey). Ningú no pot restar indiferent davant la profunda inversió del subjecte que va portar a terme Freud en primera instància i per Lacan d'una forma salvatge i radical. Aquesta subversió va acompanyada d'una remodelació del subjecte polític, com també del subjecte de l'angoixa. En aquest sentit, la teràpia lacaniana és un dels instruments per excel·lència per revolucionar la nostra posició al món. El seminari abordarà des de la introducció dels conceptes bàsics lacanians fins a una posada en joc de tot l'àmbit, que obre temes com la sexualitat, la clínica, la política i la qüestió central del desig. Sessió 1: dijous 3 de juliol. La «lingüistèrica» com a introducció als conceptes fonamentals de Lacan. La primera sessió estarà dedicada a explicar per què la inversió del model comunicatiu, mantingut tant per la modernitat com per la lingüística contemporània, és la porta d'entrada a la profunda subversió del subjecte clàssic. Es farà servir el graf 1 (relació entre el subjecte i el significant) i el graf II (el de l'acudit) com a mitjà de comprensió dels conceptes bàsics lacanians. La narrativa lacaniana i el procés de formació de la identitat. Del fal·lus imaginari al fal·lus simbòlic. Què signifiquen la metàfora i la metonímia en Lacan? Bibliografia general: s'aconsella no llegir res «sobre» Lacan, sinó únicament el que ell ha «escrit», encara que no s'entengui bé. Aquesta incomprensió forma part de la teoria i la pràctica lacanianes. Per això, l'única bibliografia que es proposa és la del mateix Lacan. Es lliurarà un dossier amb els grafs lacanians que es comentaran durant el seminari. Lacan, Jacques (1966). "Escritos". Mèxic: Siglo XXI. Del volum 1 caldria llegir (o no): «El estadio del espejo como formador de la función del yo tal y como se nos revela en la experiencia psicoanalítica», «Función y campo de la palabra y del lenguaje en psicoanálisis», «La instancia de la letra en el inconsciente freudiano o la razón desde Freud», i «Subversión del sujeto y dialéctica del deseo en el inconsciente freudiano». Del volum 2, «El seminario sobre "la carta robada"». LACAN, Jacques (1975). "Los escritos técnicos de Freud 1953-1954". Buenos Aires-Barcelona, 1981. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 1". LACAN, Jacques (1964). "Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanàlisis". Buenos Aires-Barcelona: Paidós, 1987. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 11". LACAN, Jacques (1998). "Las formaciones del inconsciente". Buenos Aires-Barcelona: Paidós, 1987. "El seminario de Jacques Lacan, Libro 5", 1999.