L’emoció no diu "jo". Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Preciado, Beatriz; Didi-Huberman, Georges

—20/10/2014

El PEI Obert comprèn les activitats obertes al públic programades pel Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA. En aquesta ocasió, les sessions seran retransmeses per streaming obert en aquesta mateixa pàgina web. La llengua vehicular serà el francès. En aquests tres seminaris proposarem alguns preliminars per reflexionar sobre les emocions tenint en compte, a l'horitzó, la qüestió alhora estètica i política que plantegen. Què significa revelar les nostres emocions? Per exemple, exposar les nostres llàgrimes als altres? Hegel considera que el pathos és un «privilegi». Nietzsche el reconeix com un «origen», malgrat la tradició filosòfica que havia convertit l'emoció en un carreró sense sortida tant pel que fa al llenguatge com a l'acció. Analitzarem breument la manera en què Bergson considera, al contrari, la força de les emocions, mentre que Sartre o Merleau-Ponty exploren la seva capacitat d'obertura al món, Freud la seva naturalesa dialèctica, i Deleuze (a partir de Spinoza i Nietzsche) la seva potència intrínseca. Si emoció significa «moviment fora de ...», no hauríem de considerar, doncs, que l'emoció situa el jo fora de si? Georges Didi-Huberman Filòsof, historiador de l’art i assagista, és professor de l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París des de 1990. Va estudiar a l’Acadèmia Francesa de Roma, a la Villa I Tatti de Florència i al Warburg Institute de Londres, i ha impartit classes en universitats d’arreu del món. Les seves obres són fonamentalment assaigs sobre el seu camp professional, en especial sobre la història i la teoria de les imatges des del punt de vista estètic i filosòfic. Entre els seus textos destaquen Lo que vemos, lo que nos mira (1997), L'Image survivante. Histoire de l'art et temps des fantômes selon Aby Warburg (2002), Imágenes pese a todo. Memoria visual del Holocausto (2004), Gestes d'air et de pierre. Corps, parole, souffle, image (2005), Venus rajada. Desnudez, sueño, crueldad (2005), Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes (2006) i Ex-voto. Image, organe, temps (2006).