Passat inquiet. Narratives i fantasmes. Seminari PEI Obert [Enregistrament audiovisual activitat]

MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Preciado, Beatriz; Salti, Rasha; Khouri, Kristine

—16/10/2014

Presentació de la investigació sobre l'"Exposició internacional d'art en solidaritat amb Palestina" (1978, a càrrec de Kristine Khouri i Rasha Salti). "L'Exposició internacional d'art en solidaritat amb Palestina" es va inaugurar a Beirut (Líban) el març de 1978, amb la voluntat de constituir la llavor de la col·lecció d'un museu a l'exili. Inspirat en el Museu de la Resistència a l'Exili en Solidaritat amb Salvador Allende, el museu va adoptar la forma d'una exposició itinerant amb la missió de recórrer el món fins a poder ser «repatriat» a Palestina. Organitzada per l'OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina) i formada per unes 200 obres donades per artistes de 30 països, l'exposició és una de les més ambicioses, per l'escala i l'abast, que s'han pogut veure fins avui en el món àrab. Tràgicament, durant el setge de Beirut per part de l'exèrcit israelià el 1982, els bombardejos van destruir l'edifici on es conservaven les obres i els arxius i registres documentals de l'exposició. La investigació per reconstruir la narrativa i els rastres d'aquesta exposició es va iniciar a partir d'una edició del catàleg, en el qual consta una llista dels artistes que hi van participar i de les persones i institucions que la van fer possible. Passat inquiet: narratives i fantasmes. Presentació de la investigació sobre l'Exposició internacional d'art en solidaritat amb Palestina és un projecte sobre aquesta investigació, que repassa el compromís polític i artístic de l'esquerra antiimperialista durant els anys setanta i posa en relleu les extraordinàries xarxes de persones i pràctiques que hi havia al darrere. Representant els múltiples temes i interrogacions que han guiat aquesta recerca, Passat inquiet entrellaça les històries oblidades i ressegueix les cartografies perdudes a partir de testimonis i arxius privats. L'exposició explora iniciatives prèvies com la I Biennal d'Art Àrab a Bagdad (1974), la II Biennal d'Art Àrab a Rabat (1976), el I Festival d'Assila (1976) i la Biennal de Venècia de 1976, per citar només alguns exemples. Així mateix, torna a dibuixar la complicada malla de xarxes d'afiliació i solidaritat que va unir artistes compromesos d'arreu del món en el context de la Guerra Freda. D'altra banda, recupera la història d'altres iniciatives museogràfiques similars, centrades en l'apassionada de defensa de causes que van aflorar en el mateix terreny, com la lluita contra la dictadura de Pinochet o l'apartheid de Sud-àfrica. Passat inquiet qüestiona la història de les exposicions i la historiografia de la pràctica i la percepció artístiques, a més de plantejar la problemàtica de la història oral, les trampes de la memòria i la història escrita davant de la inexistència d'arxius sòlids i convincents. I en darrer lloc però no menys important, també revisa la transcendència del compromís polític en la dècada dels setanta, especialment en universos no considerats avantguardistes ni majoritaris, i per tant rarament estudiats en les narratives històriques contemporànies. Com s'enfoca la història de les exposicions menors? Com es narren les històries que van més enllà de l'arxiu colonial i de la genealogia occidental? Kristine Khouri i Rasha Salti han dut a terme una investigació sobre l'"Exposició internacional d'art en solidaritat amb Palestina", que va tenir lloc a Beirut el 1978, organitzada per l'OAP amb l'objectiu d'iniciar la col·lecció del Museu en Solidaritat amb Palestina. El 1982, amb la invasió i el setge de Beirut per part de l'exèrcit israelià, els documents i la major part de les obres van ser destruïts. Aquest projecte d'exposició se centra en la recerca que explora el compromís artístic i polític de l'esquerra antiimperialista internacional durant els anys setanta, revelant les extraordinàries xarxes de persones i pràctiques subjacents, entrellaçant les històries oblidades i resseguint les cartografies perdudes a partir de testimonis i arxius privats. Aquest projecte constitueix un model crític per reflexionar sobre la producció artística i estructurar un relat històric allunyat de les narratives hegemòniques.